Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va reivindicar el paper d’aquestes publicacions durant el col·loqui internacional sobre premsa clandestina que es va fer l’11 de desembre. Durant la jornada es va parlar de les publicacions catalanes a l’exili, de la premsa durant la dictadura de Primo de Rivera, del cas francès durant la Segona Guerra Mundial i de l’humor gràfic en aquest tipus de periodisme, entre altres qüestions. |
El col·loqui es va dividir en dues sessions. Al matí es va fer a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es van inaugurar dues exposicions sobre premsa clandestina catalana: una de virtual i una altra de bibliogràfica i hemerogràfica. A la tarda, la jornada va continuar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Jaume Sobrequés va ser l’encarregat de presentar aquesta segona sessió.
L’historiador va admetre que la difusió de la premsa clandestina va ser molt reduïda a Catalunya, però va subratllar-ne la importància per a la conservació de la identitat catalana en temps de repressió i prohibicions: «La premsa clandestina va contribuir a preservar la catalanitat i l’esperit democràtic de Catalunya. Ho va fer al costat dels partits i les organitzacions sindicals clandestines, i d’altres elements molt simbòlics, com l’Orfeó Català, el Palau de la Música o el Barça.» Sobrequés també va reivindicar la feina de les persones que la tiraven endavant, «un nucli de gent compromesa que es jugaven la seva llibertat, tant per produir aquesta premsa com per difondre-la».
L’organització del col·loqui va anar a càrrec de la SCEH, el Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània de la UAB i el Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. |
 
|
