La presentació de la jornada va anar a càrrec de Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC. Sobrequés va advertir que «la normalització del català no serà rica i plena fins que tinguem un estat independent». Va recordar que la llengua ha patit circumstàncies molt adverses, des del 1714 i fins a la mort del dictador Francisco Franco, l’any 1975. Per a ell, la història del català és una lluita de resistència contra l’agressió constant de l’Estat espanyol. Sobrequés va subratllar que l’objectiu de la jornada era debatre sobre la situació del català a l’escola, el món editorial, les institucions i el carrer. Els debats del programa també van estar impregnats d’anàlisis del context polític, des de la dictadura de Primo de Rivera al paper dels partits actuals. L’historiador es va mostrar convençut que la valoració de la salut del català ha de bascular entre l’optimisme i el pessimisme, perquè un excés del primer «fa abaixar els braços» i un excés del segon porta al «derrotisme». Sobrequés va concloure que, «mentre els catalans i el Govern català vulguin, el català gaudirà de bona salut».
La primera sessió la va presidir Joaquim Nadal, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, i va comptar amb les ponències de Josep Maria Roig i Rosich, de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Josep Maria Solé i Sabaté, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Josep Maria Figueres i Artigues, de la UAB.
La segona sessió va ser presidida per Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, i va comptar amb les intervencions de Pere Mayans i Balcells, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Montserrat Duch i Plana, de la URV, i Lluís Duran i Solà, del CHCC.
L’organització de la jornada va anar a càrrec del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. |
