L’obertura de les Lliçons va anar a càrrec de Sílvia Llach, vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona, que va subratllar la importància de la tasca «dels investigadors que posen el seu llegat al servei del món universitari». La consellera Mariàngela Vilallonga, per la seva banda, va fer la glossa de la figura del pare Massot i en va destacar la seva intensa tasca i la seva contribució inigualable al món de l’edició del país. La nova titular de Cultura va aprofitar el seu darrer acte com a vicepresidenta de l’IEC per subratllar el seu «ferm compromís amb les persones, amb la terra i amb la llengua» i per defensar la cohesió com la millor eina «per fer camí». Per això, va afegir, li caldrà «tot l’ajut» en aquesta nova etapa que comença com a membre del Govern de Catalunya.
Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser l’encarregat de presentar la primera de les dues lliçons que va impartir el pare Massot. El filòleg, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971, va fer un exhaustiu repàs de l’activitat editorial montserratina, que es remunta al segle XV. «Montserrat és l’editorial més antiga d’Europa», va explicar, i va equiparar la seva tasca a la de les universitats d’Oxford i Cambridge, que es disputen l’honor de ser les institucions editores més antigues del món. «Montserrat sempre ha estat un centre cultural, que en una primera etapa produïa només literatura religiosa, però que va evolucionar fins a produir temes tan diversos com la història, la música, els viatges o la literatura». L’editor va destacar les moltes publicacions periòdiques que l’Abadia ha tirat endavant, i va subratllar que la més significativa ha estat Serra d’Or.
La jornada va culminar amb una segona lliçó, presentada per la consellera Vilallonga, durant la qual el filòleg va parlar de la seva tasca com a conservador de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Cal subratllar que el proper divendres 29 de març, també a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, es presentaran els primers volums dels materials de l’Obra del Cançoner recollits a Eivissa i Formentera l’any 1928, obres que han estat publicades sota la supervisió del pare Massot.
Les Lliçons de la Càtedra, una cita ineludible per al món acadèmic
Les Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012 com una activitat de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, amb el propòsit de convidar cada any una persona que expliqui la seva experiència creadora, docent o investigadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional. Enguany, l’organització de les Lliçons de la Càtedra impartides pel pare Massot s’ha realitzat de manera conjunta entre la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent i l’Institut d’Estudis Catalans, atès que Massot és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de 1999 i en va ser president de 2014 a 2018.
En les edicions anteriors, van precedir Massot i Muntaner la llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014), el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015), l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó (2016), l’escriptor i dramaturg Jordi Coca (2017) i l’escriptora i traductora Carme Arenas (2018). |
