Després van intervenir els autors de l’obra, David Paloma i Jordi Manent. Paloma va parlar sobre l’estructura del llibre i va explicar que l’àlbum de Fabra conté «gairebé cinc-centes fotografies, dedicat a una figura excelsa de la cultura catalana i de la nostra llengua. Un àlbum com tenen Francesc Macià, J. V. Foix, Joan Coromines, Lluís Companys, Mercè Rodoreda, i a partir d’ara també Pompeu Fabra».
David Paloma va destacar que els autors estan contents d’aplegar «per primera vegada en un sol volum el 95 % de les fotografies que existeixen sobre Pompeu Fabra de les quals es té notícia, i força d’elles són inèdites». Seguidament va explicar que l’obra s’estructura en cinc capítols, que són «La vida», «Un lingüista genial i proactiu», «L’obra», «Biografies i retrats» i «El país honora Fabra».
Jordi Manent va explicar l’apartat de les imatges i va destacar «la generositat amb què en David i jo ens hem trobat a l’hora de dur a terme l’àlbum Fabra. Generositat no només per les institucions que hi col·laboren, sinó també de ninotaires que han dibuixat Fabra, de familiars i amics de fotògrafs que ens han cedit fotografies de Fabra, així com diversos estudiosos fabrians que ens han ajudat amb algunes informacions».
Manent també va donar a conèixer algunes dades del procés d’elaboració de l’obra. Per dur-la a terme es van consultar quaranta arxius, a més de trenta-cinc revistes i diaris, la majoria ja extingits. «El llibre conté gairebé cinc-centes fotografies, en dues-centes vint-i-cinc de les quals hi surt Fabra i d’aquestes prop d’un centenar són inèdites o desconegudes. També hem reproduït setanta dibuixos de diversos ninotaires i pintors. La resta de fotografies corresponen a domicilis del lingüista, fotografies de l’entorn o documents, institucions, portades de llibres...», va concloure.
Per la seva banda Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va començar la seva intervenció assegurant que l’Any Fabra no s’ha acabat. «El govern de la Generalitat va decidir que el 2018 es dedicaria a la memòria de Fabra per commemorar el 150è aniversari del seu naixement, per recordar el seu prestigi intel·lectual, per la seva obra i per l’exemplaritat de la seva vida. Així, el 2018 es va commemorar l’Any Fabra. Tot el país en ple ha respost; ara s’està preparant una memòria visual i es veurà que l’Any Fabra ha estat molt fructífer. Tindrem Any Fabra durant temps», va afirmar.
Franquesa també va fer un repàs de tot el que ha significat l’Any Fabra arreu de les terres de parla catalana, com ara «els més de set-cents actes de tota mena, rutes fabrianes, exposicions, conferències, articles, cantates... Amb tot, es volia fer conèixer el talent indiscutible de Fabra i el seu esforç incansable al servei del país per posar en ordre una llengua desmanegada, supeditada enormement al castellà, i d’estar reclosa en àmbits familiars i foragitada de tot entorn formal. Fabra va transformar aquella llengua en una llengua moderna, nacional, universal. I mereixia que el país sencer li retés homenatge» va afirmar, tot destacant que la finalitat del mestre Fabra «era que la llengua pogués ser utilitzada per a tot i per tothom».
Podeu comprar el llibre aquí i podeu veure el vídeo de l'acte aquí. |
