Giuseppe Tavani (1924-2019) era catedràtic emèrit del Departament d’Estudis Romànics de la Universitat La Sapienza de Roma. Fundà l’Associació Italiana d’Estudis Catalans, de la qual fou president del 1988 al 1994, i va ser vicepresident de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Va investigar sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana, i va treballar en l’elaboració i les aplicacions del mètode ritmètic per a la lectura dels texts poètics romànics medievals i moderns.
Entre altres obres, va publicar Poesia catalana di protesta (1968), Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia (1976), Breu història de la llengua catalana (1994) i Per una història de la cultura catalana medieval (1996), i també ha participat en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua, del II Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986).
Era membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i doctor honoris causa de les universitats de Barcelona, Santiago de Compostel·la i Lisboa. Va ser guardonat amb diversos premis, com el Premi Catalònia de l’IEC (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi Internacional Ramon Llull (2004) i el Premi Josep Maria Batista i Roca (2006), atorgat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. |
