Durant dos dies, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir més de dos-cents científics experts en diferents camps de la neurobiologia que van explicar els resultats obtinguts en els seus grups de recerca per mitjà de ponències i pòsters. Un total de quatre conferències plenàries, seixanta-cinc presentacions orals curtes i seixanta-quatre treballs en format pòster van formar el programa del simposi.
Tothom coneix, en major o menor mesura, les malalties d’Alzheimer, Parkinson, Huntington o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA); són les quatre malalties neurodegeneratives més comunes, però no són pas les úniques. Juntament amb les mentals, són les malalties cerebrals amb més incidència a la nostra societat. Tant per a desenvolupar els tractaments que es donen a aquests pacients com per a crear nous fàrmacs que puguin curar les malalties o millorin la qualitat de vida dels qui les pateixen, cal una intensa activitat investigadora que actualment es produeix en múltiples laboratoris de tot el món. A Catalunya hi ha molts grups de recerca dedicats a l’estudi d’aquestes malalties, tant en universitats com en centres de recerca.
L’edició d’enguany es va voler centrar en els futurs avenços tècnics en la recerca en neurobiologia. Per això, tres reconeguts investigadors de l’àmbit internacional van impartir les conferències plenàries, com ara Lluís Montoliu, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que va parlar sobre l’edició de gens amb la tècnica CRISPR-Cas; Nathalie Rouach, del Collège de France, que va parlar sobre la utilització de tècniques d’imatge per a entendre com les neurones es relacionen amb les cèl·lules del voltant, i Andrea Volterra, de la Universitat de Lausana, que va explicar l’estudi en 3D dels corrents de calci dins el cervell.
La darrera conferència del simposi va ser a càrrec de Jesús Pujol, guanyador del 4t Premi Ramon Turró en honor de la publicació més citada en neurobiologia de Catalunya durant els últims vint-i-cinc anys. En la conferència Quan finalitza el desenvolupament del cervell humà? va explicar la troballa que va descriure l’any 1993, amb la qual posava de manifest que una estructura que connecta els dos hemisferis cerebrals i que possibilita un gran nombre de connexions neuronals creix fins a l’edat adulta.
Ramon Turró, veterinari de formació i un dels fundadors de la Societat Catalana de Biologia l’any 1912, dona nom al premi, i recorda el caràcter transversal d’aquesta Societat des dels orígens.
El simposi es va acabar amb l’entrega de premis als millors pòsters i amb la intervenció de Carles Saura, coordinador de la Secció de Neurobiologia Experimental de la SCB.
Una festa amb música va posar punt final a dos dies dedicats a l’intercanvi de coneixements en el camp de la neurobiologia.
|
