
La història de les institucions polítiques catalanes a l’època moderna va ser el principal àmbit de recerca d’Eva Serra. Gràcies a ella es va entendre més bé un període cabdal per a Catalunya, ja que fou en aquests anys que les institucions heretades de l’Antic Règim van haver d’adaptar-se per superar les conjuntures més crítiques i trobar solucions a les exigències de cada moment. La historiadora va subratllar el paper de les corts i la importància de les constitucions com a peces clau del sistema polític català anterior al 1714, mostrant les potencialitats d’aquells mecanismes de representació política basats en estaments i privilegis, en què no hi havia llibertat de l’individu, però sí «llibertats» dels col·lectius.
Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018), historiadora i activista política, és una de les figures més destacades de la historiografia catalana. Les seves principals línies de recerca van ser la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d’aquests mateixos segles. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Podeu veure el vídeo de l'acte de presentació del llibre en aquest enllaç: http://bit.ly/2QbjrJ6 |