El llibre narra els darrers dies de gener del 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya i van clausurar el Servei Meteorològic de Catalunya, dirigit per Eduard Fontserè. Van ser confiscats els més de mil cinc-cents clixés de la nefologia catalana, propietat de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, creada per Rafael Patxot.
Guiat per Josep Batlló, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el lector s’endinsa en els primers anys del Servei Meteorològic de Catalunya, en la creació de la Secció de Nefologia Catalana i en la intensa col·laboració entre Eduard Fontserè i Rafael Patxot.
El nucli d’aquesta publicació el constitueix un llarg manuscrit de Fontserè, transcrit per Montserrat Busto, del Servei Meteorològic de Catalunya, que descriu amb tots els detalls, i havent-ho viscut en primera persona, com es produí el tancament de l’entitat i l’espoliació de les imatges. Finalment, com a annex, s’inclouen els documents de totes les gestions que va fer Patxot en què reclamava la restitució de tot el material.
Joandomènec Ros va inaugurar la presentació del llibre explicant que aquest llibre «té dues cares: d’una banda, és un goig haver-lo pogut editar, però, de l’altra, explica una situació desastrosa que va succeir fa exactament setanta-nou anys». Narra «la història de com va ser arrabassada tota la informació del Servei Meteorològic de Catalunya i com Eduard Fontserè va ser destituït del seu càrrec», va explicar Ros.
Ros també va llegir el darrer paràgraf del seu pròleg del llibre, i va concloure dient que Fontserè va ser «un científic eminent, un meteoròleg i físic que va lluitar per tenir un servei de meteorologia al nivell dels millors d’Europa».
Josep Batlló, per la seva banda, va explicar que la fotografia de la portada va ser «presa abans de la guerra, des del turó de l’Home», i va repassar algunes de les fotografies que integren el llibre.
 Batlló va comentar que l’obra tracta de la història de dos homes, Patxot i Fontserè, que «eren dues persones d’empenta», i va assegurar que Patxot, juntament amb Cambó, era un dels grans mecenes científics de Catalunya.
Montserrat Busto, coautora del llibre, va remarcar que els textos «són un relat emocionant de la guerra, com quan van bombardejar l’edifici del Servei Meteorològic de Catalunya», i va destacar el fet que «és un document vivencial que explica un robatori i els fets de les darreries de la guerra».
Oriol Puig, actual director del Servei Meteorològic de Catalunya, va agrair als autors «la feina de recopilar tants documents i confegir-ne un de nou que traspua emocions i sensacions», i va acabar assegurant que el llibre és un referent «per a veure com estàvem i com estem, i per a fer-nos una idea de com vivien i sentien la feina en aquella època, amb una veritable passió de país».
Galeria de fotografies de l'acte de presentació
Vídeo de l'acte de presentació del llibre |
