 El 20 de desembre va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans l’acte de commemoració del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana (1892-1974), que fou acceptada com a sòcia de la Societat Catalana de Geografia el 1935 i que fou l’única dona d’aquesta societat abans de la Guerra Civil.
Hi van participar quatre especialistes en diferents àmbits de la vida i obra de l’escriptora: Marta Vallverdú, doctora en filologia catalana i catedràtica de l’Institut La Llauna de Badalona; Neus Real Mercadal, doctora en filologia catalana i professora agregada de la Universitat Autònoma de Barcelona; Mariàngela Vilallonga, doctora en filologia clàssica, catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari, i Maria Dolors Garcia Ramon, doctora en geografia i catedràtica emèrita de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
Marta Vallverdú va analitzar com era Bertrana realment i què expliquen i amaguen les seves Memòries. Neus Real va incidir en la relació íntima entre la biografia i l’obra literària de Bertrana pel que fa als viatges i les estades a l’estranger i en la producció en què van derivar abans de la Guerra Civil i durant la postguerra.
Per la seva banda, Mariàngela Vilallonga va explicar que Aurora Bertrana va començar la carrera literària escrivint articles periodístics sobre Suïssa, Tahití i el Marroc. Així, la seva obra va evolucionar de l’article periodístic a la narrativa i, finalment, a la literatura memorialística.
Finalment, Maria Dolors Garcia Ramon va presentar la faceta més viatgera de l’autora i, en particular, el viatge que va fer al Marroc i que va reflectir en el llibre El Marroc sensual i fanàtic, que es va publicar el 1936, poc abans de la Guerra Civil. |
|
