«Volem que l’Any Fabra sigui una commemoració de país. No només ens ha de permetre fer memòria del passat, sinó que també ha de ser un estímul per al futur, per a aconseguir enfortir la llengua i reconèixer-ne el paper com a fet social. I ha de tenir un caràcter participatiu.» Ho va explicar així la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, en l’acte de presentació de l’Any Fabra, que es va celebrar el 25 de gener al Departament de Cultura. Franquesa va presentar les línies generals de la commemoració acompanyada del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i del comissari de l’Any Fabra, el filòleg Jordi Ginebra.
.jpg) Ros va destacar que «l’Institut és l’acadèmia de la llengua catalana, i Fabra, membre d’aquesta institució, en fou el seny ordenador». «L’Institut ha fet coses, fa coses i farà coses per la llengua catalana i per l’Any Fabra», va manifestar, en referència a l’obra i la figura de qui va ser president de la Secció Filològica de l’IEC, des d’on va assumir la tasca de codificar la llengua. En la presentació es va anunciar que al mes de març es presentarà el Portal Pompeu Fabra, amb la digitalització de l’Obra completa del gramàtic català, que ha impulsat l’IEC amb la Càtedra Pompeu Fabra i el suport del Departament de Cultura.
Jordi Ginebra va elogiar la figura del gramàtic i ha convidat a utilitzar l’Any Fabra per a «reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra comunitat», i ha afirmat que «cal treballar per la llengua en els moments bons i en els dolents».
L’acte inaugural de l’Any Fabra es farà el 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Badalona, ciutat on Fabra residí durant dècades, i serà dirigit per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional.
Tota la informació sobre l’Any Fabra es pot consultar al web de la commemoració, anypompeufabra.cat, i al compte de Twitter @AnyFabra. |
