Què va passar amb Verdaguer i la censura franquista? Com es va instrumentalitzar la seva figura? Per donar resposta a aquestes preguntes, Ramon Pinyol, antic director de la Càtedra Jacint Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, va estudiar durant més d’un any els expedients de censura de l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, relatius a l’obra del poeta. El resultat d’aquesta investigació queda recollit en el discurs «Verdaguer sota el franquisme: censura i manipulació», que Pinyol va pronunciar el 25 de gener passat en l’acte de recepció com a membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. |
Segons va exposar Ramon Pinyol, de la consulta dels «papers de la censura de llibres» s’evidencia que, el 1943, l’edició de Canigó «va ser prohibida perquè està escrita en català, no perquè tingui en el contingut res per ser prohibit». «I això és una constant, en els anys quaranta, en l’autorització de les obres de Verdaguer», explica.
Ramon Pinyol és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor emèrit de la Facultat de Traducció, Educació i Ciències Humanes de la Universitat de Vic, on ha estat director de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris. Ha centrat la docència i l’activitat investigadora universitàries en la literatura i la cultura vuitcentistes, en general, i en l’obra de Jacint Verdaguer, en particular: en l’estudi i l’edició de l’obra i en la repercussió internacional coetània i posterior.
En aquest enllaç podeu veure l’acte de recepció de Ramon Pinyol: http://bit.ly/2BuFRZH. |
|
