.jpg) «Potser amb una articulació de petits estats Europa tindria més capacitat de fer front a les crisis d’una manera més ràpida. Els grans estats nació no arriben a gestionar l’Europa d’avui.» És la reflexió que fa Martina Camiade, catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, on ha dirigit l’Institut Franco-Català Transfronterer, delegada de l’IEC a Perpinyà i coordinadora del cicle de conferències Microestats europeus: cooperació i diplomàcia.
Segons Camiade, amb aquest cicle, organitzat per l’IEC, l’Institut d’Estudis Polítics de la Universitat d’Estrasburg, la Universitat de Perpinyà i la Xarxa TEIN, es vol «analitzar a fons què són aquests microestats i superar estereotips, ja que sovint són societats molt cosmopolites; es tracta d’estats sobirans amb unes estructures que els permeten desenvolupar uns models més flexibles de cooperació i de diplomàcia».
 Amb l’objectiu d’examinar la situació dels microestats d’Europa, investigadors i acadèmics europeus s’apleguen aquests mesos a l’IEC. En la primera sessió del cicle, que es va celebrar el 26 d’octubre, el president de la Comissió Nacional Andorrana per l’UNESCO, Josep Dalleres, va parlar sobre la cooperació i la diplomàcia a Andorra, i Michele Chiaruzzi, professor de la Universitat de Bolonya i director del Centre de Recerca de Relacions Internacionals de la Universitat de San Marino, sobre el cas d’aquest petit estat.
El 18 de gener Birte Wassenberg, catedràtica d’història de la Universitat d’Estrasburg, va valorar l’adhesió dels microestats al Consell d’Europa com un primer pas cap al seu reconeixement com a actors de la integració europea. Wassenberg va destacar que, si bé no tots els microestats pertanyen a la Unió Europea, sí que formen part del Consell d’Europa, fet que «els dona visibilitat internacional, més enllà d’Europa, i els permet establir cooperació supranacional i més reflexibilitat en la cooperació amb altres països».
 Per la seva banda, Sylvain Schirmann, catedràtic d’història de la Universitat d’Estrasburg, va tractar la política exterior de Luxemburg, una política «amb estimats veïns», va titular, i Pierre-Alexis Blevin, advocat i doctor en dret públic per la Universitat de Rennes, va centrar la intervenció en les relacions internacionals de la República de Malta i del Principat de Mònaco.
La propera sessió, amb què es clourà el cicle, és prevista per al 22 de febrer i hi intervindran Wilfried Marxer, politòleg i director en recerques polítiques, que oferirà la conferència «La definició de la política en un sistema de govern complex: la política estrangera de Liechtenstein, entre cooperació regional, europeïtzació i globalització», i Rémi Caucanas, membre associat de l’Institut Catòlic de la Mediterrània, que parlarà d’«El Vaticà: una dimensió micro universalment aplicable».
Aquest cicle vol ser el principi d’una línia de treball de més llarg recorregut. Tal com explica Martina Camiade, «l’objectiu és articular, des de l’IEC, una recerca internacional que abordi el fenomen dels petits estats a Europa i en l’àmbit internacional».
Vídeo de la sessió del 18 de gener
Galeria de fotografies de la sessió del 26 d'octubre
Galeria de fotografies de la sessió del 18 de gener |
