Dijous i divendres, 18 i 19 de gener, van tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans les Jornades Internacionals sobre el Món Clàssic en honor al poeta, catedràtic de filologia grega i membre de l’IEC Carles Miralles. Organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC) i la Universitat de Barcelona (UB), es van celebrar el dia del tercer aniversari de la mort de Miralles.
En l’acte inaugural van participar Jaume de Puig, vicepresident de l’Institut; Montserrat Jufresa, presidenta de la SCEC; Jaume Pòrtulas, expresident de la SCEC; Javier Velaza, degà de la Facultat de Filologia de la UB, i Mercè Puig, vicerectora de la UB.
 Jaume de Puig en va destacar el vessant humanista, ja que «Miralles va ser un home que va treballar els textos clàssics, però també va ser un pedagog, una de les dimensions fonamentals de l’humanisme, i també va ser poeta».
Montserrat Jufresa va explicar que aquestes jornades volien ser un «homenatge a Carles Miralles en el tercer aniversari de la seva mort, tant per la seva vàlua intel·lectual i personal com per la seva absència».
Jufresa també va comentar que «Miralles va ser qui va tenir la idea de fundar una societat catalana d’estudis clàssics. Recordo molt bé el dia que, l’any 1977, en plena transició, em va preguntar què em semblaria formar la Societat. Em va semblar una idea magnífica». Per acabar, Jufresa va afirmar que Miralles «era un referent per a tots, ja que es va esforçar a renovar la metodologia i la concepció de la filologia clàssica».
Jaume Pòrtulas va destacar l’època en què Miralles va ser president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, va subratllar que evocar aquella època constituïa per a ell «un plaer amarat de nostàlgia» i va repassar algunes de les primeres activitats de la Societat, així com les relacions de Miralles amb alguns col·legues italians o francesos.
Javier Velaza va incidir en el fet que la Facultat de Filologia «fou casa del doctor Miralles durant més de mig segle» i en va recalcar l’excel·lent expedient acadèmic, així com el «compromís amb la Universitat de Barcelona tant en tasques de gestió com a vicerector d’Ordenació Acadèmica com en les de direcció del Departament de Filologia Grega».
Finalment, Mercè Puig va posar en relleu el prestigi i mestratge d’un «referent de la filologia clàssica que va saber internacionalitzar com pocs».
Les jornades, en què van participar especialistes d’arreu del món durant dos dies, van repassar els diferents temes que Miralles havia estudiat i treballat durant la seva llarga trajectòria. Així, es van estructurar diverses ponències al voltant d’aquestes grans temàtiques, com són la poesia èpica, la poesia lírica, la tragèdia, la novel·la antiga, l’antropologia i la tradició clàssica lligada a la literatura catalana.
En la cloenda de les jornades, Marc Mayer, catedràtic de la UB, especialista en epigrafia llatina i membre de l’IEC, va parlar de «la doble vida de Miralles, la de filòleg i la de poeta, una doble vida interessant que ell va saber creuar contínuament». Durant la seva intervenció, Mayer també en va destacar la «gran coherència», el «caràcter no sempre fàcil, tossut, i que deia les coses a la cara».
 Per la seva banda, Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va subratllar que Miralles «sempre va ser una persona molt activa i implicada en l’àmbit institucional» i va incidir en el fet que «sota la seva presidència de la Comissió Lexicogràfica es va elaborar la segona edició del Diccionari de la llengua catalana, es va redactar el model de llengua de l’IEC que encara ara segueix vigent, i també va ser quan es va començar a parlar del nou diccionari normatiu».
Carme Jori, esposa de Miralles, va agrair la nombrosa assistència de públic, i Joandomènec Ros, president de l’IEC, va tancar l’acte destacant que «Miralles fou la personificació de la cultura».
Carles Miralles (1944-2015)
Va ser poeta, hel·lenista i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona.
L’any 1965, amb La terra humida, va obtenir l’accèssit al Premi Amadeu Oller, compartit amb Pius Morera, i el 1967 va guanyar el Premi Salvat-Papasseit per On m’he fet home. El 1992 obtingué el Premi Nacional de literatura catalana per La mà de l’arquer i el 2010 rebé el Premi de la Crítica Catalana de poesia amb L’ombra dels dies roja (2009). El 2013 va guanyar el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema «Hi ha feres d’altre temps. A hores d’ara increïbles».
Va escriure al diari Avui i col·laborà en publicacions com ara Ítaca, El Pont, Serra d’Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera, Auriga i Arbor.
Va ser secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans entre el 1998 i el 2002, membre numerari de la Secció Filològica, vicerector de la Universitat de Barcelona, president i fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Galeria de fotografies de la jornada |
