.jpg)
La Sala Puig i Cadafalch de l’IEC va ser testimoni, els dies 17 i 18 de gener, de la deliberació del comitè Abel per escollir el matemàtic mereixedor del Premi Abel, el guardó més important del món en el camp de les matemàtiques.
Dotat de sis milions de corones noruegues ―prop de 700.000 euros―, l’atorga des del 2003 l’Acadèmia Noruega de les Ciències i les Lletres i té la finalitat no només de reconèixer les aportacions matemàtiques fonamentals de molt al nivell, sinó també augmentar l’estatus de reconeixement de les matemàtiques dins la societat i atreure els joves estudiants a les matemàtiques. El veredicte del comitè Abel es farà públic el 21 de març a Oslo, i el Premi es lliurarà en aquesta mateixa ciutat el 23 de maig en una cerimònia presidida pel rei noruec.
 «La reunió a l’IEC és un fet important i històric, i estem molt orgullosos i agraïts de poder-ho fer aquí», va afirmar Marta Sanz-Solé, catedràtica de probabilitat i estadística de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’IEC, en la conferència de premsa que es va celebrar el 16 de gener a l’Institut amb l’objectiu de donar a conèixer el Premi. Sanz-Solé és un dels cinc membres del comitè Abel, i és la seva vinculació amb l’IEC el que ha motivat que el comitè es reunís a Barcelona.
A la trobada del comitè Abel la va precedir, el mateix 16 de gener, la jornada acadèmica Abel in Barcelona, que va consistir en tres ponències, una de les quals va ser a càrrec del matemàtic canadenc Louis Nirenberg, considerat «un dels gegants de les matemàtiques del segle XX», i Premi Abel 2015 juntament amb John F. Nash. Nirenberg va participar en la conferència de premsa a l’IEC, acompanyat, a més de Marta Sanz-Solé, del president de l’IEC, Joandomènec Ros; Ole M. Sejersted, president de l’Acadèmia Noruega de les Ciències i les Humanitats; John Rognes, president del comitè del Premi Abel; Xavier Cabré, investigador ICREA i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a qui Nirenberg va dirigir la tesi doctoral, i Xavier Jarque, professor titular de la UB i president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC.
Una ciència viva
 «Els matemàtics no som excèntrics, com se’ns acostuma a presentar. Som persones normals, amb l’única diferència que ens ho passem millor que la majoria.» Així és com els mitjans de comunicació haurien de mostrar els matemàtics a la societat, segons Louis Nirenberg, que en la conferència de premsa va emfasitzar com d’apassionant és dedicar-se a aquesta disciplina científica. Les matemàtiques «juguen un paper central en totes les ciències i en la vida, són un camp viu que es va desenvolupant constantment, i la joia del qual és que, un cop s’ha trobat una solució a un problema, van sorgint noves preguntes per resoldre», va dir.
En la mateixa línia, Xavier Jarque, president de la SCM, va assenyalar que si bé és cert que «les matemàtiques són difícils de comunicar, cal treballar per reivindicar la importància de les matemàtiques i també per promocionar-les». Segons Jarque, «no hem de pretendre que els estudiants acabin esdevenint matemàtics, però sí que la imatge que tinguin de les matemàtiques sigui positiva, independentment d’on acabin desenvolupant la seva activitat professional».
Entrevista a Marta Sanz-Solé, membre de l'IEC i del comitè Abel
|
