La Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’IEC, va aplegar en una mateixa taula especialistes del camp de la geografia, de l’àmbit jurídic, de l’Administració i de la societat civil per abordar un problema que Núria Benach, en obrir l’acte en nom de la SCG, va qualificar com una «emergència humanitària amb una evident dimensió geopolítica».
El primer a intervenir va ser Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB), que va desmuntar el tòpic que culpa el creixement demogràfic dels països en vies de desenvolupament de la pressió migratòria que arriba a Europa. Per a Domingo, «és molt més determinant el creixent nombre d’expulsats del mercat laboral a causa del neoliberalisme que s’ha estès arreu del món».
A continuació, Maria Elena Bedoya, vocal de la Comissió d’Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i membre de la comissió jurídica de SOS Racisme, va començar la seva intervenció subratllant que, a Europa, «s’estan violant tots el convenis internacionals sobre drets humanitaris». Bedoya va explicar que, segons els convenis europeus, els refugiats que arriben a les nostres fronteres «tenen dret a ser acollits i a no ser retornats als seus països d’origen». La jurista va afirmar que l’acord entre la Unió Europea i Turquia incompleix la legislació europea, per la qual cosa l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates i la Plataforma Stop Mare Mortum han presentat una demanda de nul·litat contra aquest acord.
«A Stop Mare Mortum vam decidir que alguna cosa havíem de fer, perquè els estats no feien res», va dir al seu torn Juli Tello, membre d’aquesta plataforma que treballa per canviar les polítiques migratòries i d’acció exterior en favor dels drets humans. «Cal obrir vies segures per als refugiats», va continuar, «però ara el rescat de les persones és el més urgent». Tello va afirmar que tot el que es fa ara en l’àmbit europeu contra els refugiats «ja ho feia Espanya, des de fa anys, a la seva frontera del sud». L’activista va lamentar que ja no es parli de pasteres o de cayucos, amb els quals moltes persones encara perden la vida.
L’última intervenció va ser a càrrec de Jordi Virgili, tècnic del Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, que va assegurar que, a Catalunya, «podríem acollir ara mateix mil dues-centes persones sense cap problema si ens ho permetés el Govern espanyol». Virgili va xifrar en uns quatre mil cinc-cents el nombre total de refugiats que el país podria acollir si fos permès fer-ho, «i així ens hi hem compromès internacionalment». Per acabar, va dir que acollir els refugiats «ens faria ser un país millor».
En la segona part de la jornada, els assistents van poder fer preguntes als ponents i debatre aquesta qüestió tan actual, en què milers de persones desplaçades es veuen obligades a deixar els seus espais de vida i a dirigir-se a nous territoris on no se les acull adequadament. |
