«Estem en una revolució de la comunicació social tan important com l’aparició de la impremta o els mitjans audiovisuals», va afirmar Jordi Berrio, president actual de la SCC, en inaugurar l’acte juntament amb Joandomènec Ros, president de l’IEC. Ros va destacar la importància de la recerca en comunicació i va animar la Societat a treballar amb la mateixa intensitat els propers trenta anys.
A continuació, Berrio va lliurar una litografia commemorativa, obra de Jordi Pericot, al sis expresidents de la SCC: Miquel de Moragas (1986-1987), Josep Maria Casasús (1987-1990), Jaume Guillamet (1991-1996), Josep Maria Martí (1997-2005), Maria Corominas (2006-2009) i Rosa Franquet (2009-2015). El mateix artista, que era present a l’acte, va dedicar a l’auditori unes paraules sobre el pas del temps, els canvis i les inesperades confluències del passat amb el present.
Dels trenta anys de feina feta a un futur ple de reptes
En la jornada, els presidents de la SCC van participar en una taula rodona per parlar del passat i del futur de la Societat i el seu paper en la recerca. En la primera part, moderada per María José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, els ponents en van recordar els orígens i van destacar les fites més importants assolides per l’entitat en aquests trenta anys. Entre d’altres, van destacar la visibilitat que ha aconseguit la recerca feta en comunicació, l’ampliació de la base social de la Societat, i la importància i el reconeixement que ha obtingut la revista Comunicació i la seva predecessora, Treballs de Comunicació.
En la segona part de la taula, moderada per José Fernández-Cavia, director del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, els mateixos investigadors van abordar el futur de la recerca en comunicació i quin paper hi ha de tenir la SCC. Sobre aquesta qüestió, Jaume Guillamet va advertir de la creixent precarietat laboral dels investigadors i la manca de convocatòries de places de professors titulars a les universitats catalanes. «Hauríem de considerar si la SCC ha de prendre una posició pública sobre aquest problema.»
Miquel de Moragues va reforçar aquesta posició en declarar que la SCC hauria de participar en les polítiques d’investigació del país i donar suport als investigadors, perquè «té l’autoritat i la independència per fer aquesta funció sindical». Pel que fa al seu paper en la recerca, per a Moragues el repte és «saber en cada moment en quin punt estem d’una transformació social que ja ve accelerada des de fa quaranta anys».
Al seu torn, Josep Maria Casasús va posar l’accent en l’ètica com a eix central de la recerca i la formació de professionals: «Avui dia tothom és comunicador i, per tant, el que ha de determinar qui és professional de la comunicació ha de ser el seu grau de compromís amb l’ètica». «Ara es fa un periodisme d’urgència i el que ens cal és un periodisme de prevenció», va afegir Casasús, per a qui s’hauria de fer recerca «sobre què necessita saber el públic, no sobre què vol saber».
Per a Maria Corominas, actual presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, un dels reptes més importants per a la recerca en comunicació a Catalunya, igual que a qualsevol altra indret del món, «és intentar entendre els algoritmes i l’anàlisi de les dades massives que circulen globalment a la xarxa». Corominas va afegir que això també ens permetria analitzar «les conseqüències que té en el català i les nostres institucions».
A continuació, Rosa Franquet va afirmar que la SCC «hauria de ser un pol de reflexió col·lectiu per a suplir les deficiències del sistema de recerca i les seves individualitats». Franquet va afegir que «els temes d’estudi han canviat, però els problemes són els mateixos», i va proposar que hi hagi més diàleg intergeneracional entre investigadors de la comunicació.
Lliurament dels XXVIII Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual
En la part final de la jornada es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual d’enguany, a càrrec del seu president, Roger Loppacher. La lectura del veredicte va ser a càrrec del vicepresident del CAC, Salvador Alsius.
Posteriorment, hi van intervenir els dos guardonats: Dolores Costa, que va obtenir el segon premi amb el treball ¿A quién le importa? Radio especializada musical en España desde la perspectiva del servicio público, i el guanyador del primer premi, Ignacio Bergillos, autor de la recerca Participación de la audiencia y televisión en la era digital. Propuesta de análisis y evolución de las invitaciones a la participación en la TDT y en otras plataformas.
Sergi Cortiñas, vicepresident de la SCC, va cloure la jornada, amb què es van inaugurar les activitats del curs 2016-2017.
|
