Número 280
juny 2023
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Es presenta a l’IEC Joan Coromines, vida, obra i circumstàncies, llibre que pretén ser «un acte de gratitud i justícia al lingüista»

La Fundació Revista de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Pere Coromines i la Fundació La Caixa, van presentar, dimecres 28 de juny a l’IEC, Joan Coromines, vida, obra i circumstàncies, un volum monogràfic dedicat a l’aportació científica, intel·lectual i cívica del lingüista. La publicació del llibre, que es va editar el desembre del 2022, commemora el 25è aniversari de la mort de l’autor (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997).

 

La presentació la va obrir Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, que va elogiar així Coromines: «Es diu que era el lingüista que coneixia millor el territori, però ens quedem curts. Era el ciutadà dels Països Catalans que millor coneixia el territori, i d’això en dona testimoni aquest llibre». Sobre l’obra, va subratllar: «No es tracta d’un homenatge, Coromines no necessita que li facin homenatges. És una obra, sobretot, útil, que inclou moltíssima informació i comentaris sobre la seva vida i la seva vocació excursionista, i una bibliografia molt ben ordenada».

 

L’acte va comptar també amb les intervencions de José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica, que va fer un repàs d’algunes de les parts del llibre, que descriuen Coromines com un «home de caràcter» i qualifiquen la seva obra de «gegantina».

 

Josep Ferrer i Joan Pujadas, coordinadors del volum, van reivindicar l’actualitat del llegat de Coromines i van descriure l’obra presentada com una eina de consulta imprescindible i com un «acte de gratitud i de justícia al lingüista».

 

Josep Maria Roig Rosich, president de la Fundació Revista de Catalunya, va parlar de Coromines com «un dels savis del món contemporani», que va esdevenir un lluitador compromès i un defensor de la pàtria i la llengua.
Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, va referir-se al «vincle essencial» que va unir Pere Coromines, un dels fundadors de l’IEC, al seu fill, que va reconèixer sempre el seu mestratge. Duarte signa el primer capítol del llibre: «Joan Coromines, coratge, saviesa i determinació», en què ofereix un retrat ple de detalls del filòleg, en fragments com aquest:
 

«La imatge d’un home vigorós i tenaç és, en fi, la que, ja als seus setanta anys, recordo calçat amb les xiruques, obrint-se camí amb el seu bastó entre la bardissa pel Montnegre o la vall de Boí o, assegut al seu despatx, treballant sense repòs en unes llarguíssimes jornades que solien durar més de catorze hores i que passava davant la seva màquina d’escriure Underwood, amb les sabates descansant damunt d’una escorça de suro, preparant els articles del Diccionari.»
 

El llibre també recorda algunes de les opinions que figures importants del país han formulat sobre Coromines. És el cas del professor Joan Veny: «Coromines ha acumulat en grau summe aquestes tres potències: posseeix una memòria feliç que li permet relacionar els fets aparentment més allunyats, una intel·ligència penetrant i una voluntat de ferro».

 

Un altre dels testimonis que recull el volum és el de Josep Pla, que al seu volum Darrers escrits, arran de la visita que li va fer Joan Coromines per dur-li el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, escriu: «Pensant en l’ahir i en l’avui i el que aquest home ha fet, estic segur que Joan Coromines és l’intel·lectual més considerable de la llengua catalana».

 

L’acte de presentació va ser una bona ocasió per a recordar la gran aportació de Joan Coromines a la llengua catalana, una tasca que, seguint l’estela del seu pare, va fer, en bona part, des de l’IEC: l’any 1930 es va incorporar a les Oficines Lexicogràfiques per iniciativa de Pompeu Fabra, i l’any 1950 va ser nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut. Entre les seves grans obres es compten el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae. En llengua castellana és imprescindible el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, que va portar a terme amb José A. Pascual.
 
 

La química, l’economia i el món de l’escola, protagonistes de les activitats d’aquest mes de juny

El mes de juny, coincidint amb la fi del curs acadèmic, l’activitat a l’IEC ha estat molt intensa. A principi de mes, la Societat Catalana d’Economia va organitzar la seva principal conferència anual. Les intervencions més rellevants van ser impartides per Ernst Fehr, de la Universitat de Zúric, i Marta Reynal-Querol, de l’ICREA-UPF i de la Barcelona School of Economics.

 

El Grup d’Economia Política de la Societat Catalana d’Economia va organitzar la conferència Financerització i transició ecològica, que va impartir Aurèlia Mañé Estrada, doctora per la Universitat de Barcelona (UB) i professora titular del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial de la UB.

El dimarts 6 de juny, la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) va celebrar una jornada sobre emprenedoria i innovació al sector agroalimentari. Hi van participar Oriol Pascual, Joaquim Bas i Jordi Juanola, entre d’altres.
 
Uns dies més tard, la ICEA també va organitzar la desena edició de la Tarda de Jardins i Jardiners. Jordi Sala va ser l’encarregat de presentar l’acte.


La Societat Catalana de Química (SCQ) va preparar diverses activitats durant el mes. El 7 de juny, va ser el torn de l’XI Jornada de Medi Ambient i Societat: «Pautes per a la gestió ambiental», per tal de commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient i millorar la visibilitat de les dones investigadores del nostre país.


El dilluns 12 de juny, la SCQ va organitzar una trobada de joves investigadors membres de la societat amb Fraser Stoddart, Premi Nobel de Química 2016. L’investigador escocès Fraser Stoddart ha contribuït al desenvolupament de màquines moleculars, que són uns dispositius molt petits fets de molècules que realitzen tasques a escala microscòpica.

 

 

El 22 de juny, la SCQ va lliurar els premis de recerca, educació i divulgació d’enguany: el Premi de la SCQ al Talent Científic Emergent, el Premi de la SCQ a l’Activitat Divulgadora, el Premi de la SCQ a la Innovació Educativa i el Premi de la SCQ a l’Excel·lència Científica.

El 12 de juny, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC va organitzar la conferència No mobilitat; equitat, eficiència i sostenibilitat, que va impartir Francesc X. Ventura i Teixidor, arquitecte i doctor en enginyeria del territori.

El 20 de juny la Societat Catalana d’Estudis Hebraics va celebrar la VII Jornada d’Estudis Hebraics. Els conferenciants van ser Mariona Ginebra Pérez Ferrer, guanyadora del VI Premi Josep Ribera i Florit de judaisme i hebraisme; Carme Algaba Muñoz, que va parlar sobre les fonts històriques hebrees i llatines, i Roger Ferran Baños, que va dissertar sobre L’Eneida de Mikhal i els clàssics en la literatura hebrea moderna.

El 26 de juny, la Secció Històrico-Arqueològica i Amics de Josep Puig i Cadafalch van organitzar la taula rodona: Josep Puig i Cadafalch i la projecció internacional de Catalunya. La ponència inicial, «Puig i Cadafalch a París», va ser impartida per Xavier Barral i Altet, catedràtic d’història de l’art i arqueologia de la Universitat de Rennes i membre de l’IEC. També hi van participar Eduard Rius, historiador i arqueòleg; Albert Balcells, catedràtic emèrit d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Lucila Mallart, investigadora a la Universitat Pompeu Fabra. La taula rodona va ser moderada per Manuel Manonelles. L’acte es va fer en el marc de l’exposició «Conèixer i ésser coneguts! Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923)», que es pot visitar a claustre de l’IEC fins al 27 de juliol.

 

 

El dimarts 27 de juny es va presentar el llibre Canviar l’escola o millorar-la?, de Viviane Robinson. Josep Serentill, president de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), va presentar l’acte, que va comptar amb la participació d’Anna Jolonch, autora del pròleg del llibre, i d’Antoni Portell, vicepresident de la SCP i exdirector d’escola.
 

Finalment, el darrer dia del mes la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) van organitzar un visionament conjunt de la Hardy Lecture 2023 de la Societat Matemàtica de Londres.

L’IEC felicita Manuel Esteller, Marta Sanz Solé i Josep Piera, entre altres

En el Ple del 14 de juny, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va esmentar diversos premis i reconeixements a membres de l’IEC.

 

Pel que fa als premis:

Manuel Esteller Badosa, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va ser guardonat amb el Premi Admirables a la trajectòria científica en investigació biomèdica, atorgat per Diario Médico i Correo Farmacéutico. Així mateix, Manuel Esteller ha estat considerat el millor investigador en el camp de la medicina i la genètica de l’Estat espanyol.

Miquel Crusafont i Sabater, vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, va rebre el Premi Biblionumis 2023 de recerca numismàtica, atorgat per l’Studio Bibliografico Idometra de Bari, organisme dedicat a la publicació de llibres sobre aquesta matèria.

Pel que fa als reconeixements:

Marta Sanz-Solé, membre emèrita de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha estat nomenada nova vicepresidenta de la institució CERCA (Centre de Recerca de Catalunya), per l’impuls que ha donat a la investigació i l’excel·lència científiques al nostre país.

Gabriel Amengual Coll, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser nomenat nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el passat 23 de maig.

Jordi Camí Morell, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques, ha estat nomenat president del Comitè Espanyol d’Ètica de la Investigació, òrgan independent i de caràcter consultiu sobre matèries relacionades amb l’ètica en la investigació i la integritat científica.

Josep Piera Rubio, membre emèrit de la Secció Filològica, va ser guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, per la seva llarga trajectòria com a escriptor, poeta i traductor, i per la seva constant labor en defensa de la llengua catalana al País Valencià.

Núria Salán Ballesteros, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, ha estat escollida candidata a ser el Capgròs de l’Any 2023 de Terrassa, per la seva defensa del paper de la dona en el desenvolupament científic i tecnològic de la societat.

 

Notícies

* Conrad Vilanou, president de la Societat Catalana de Filosofia: «La SCF és un nucli de debat, sobretot de gent jove que s’incorpora a la docència»

* Oriol Nel·lo: «La producció d’energia renovable requereix grans superfícies de sòl»

* Roger Hoyos: «La falta de sensibilitat per la protecció del patrimoni és una retallada de drets col·lectius en benefici d’interessos particulars»

* L’IEC, 116 anys al servei de la ciència i la cultura catalanes

* Viure l’Antàrtida: el continent on s’escolta el silenci

* La Secció Filològica de l’IEC incorpora tres nous membres: Maite Salord, Lluís Payrató i Natxo Sorolla

* Es presenta a l’IEC Joan Coromines, vida, obra i circumstàncies, llibre que pretén ser «un acte de gratitud i justícia al lingüista»

* La química, l’economia i el món de l’escola, protagonistes de les activitats d’aquest mes de juny

* L’IEC felicita Manuel Esteller, Marta Sanz Solé i Josep Piera, entre altres


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal