La presentació la va obrir Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, que va elogiar així Coromines: «Es diu que era el lingüista que coneixia millor el territori, però ens quedem curts. Era el ciutadà dels Països Catalans que millor coneixia el territori, i d’això en dona testimoni aquest llibre». Sobre l’obra, va subratllar: «No es tracta d’un homenatge, Coromines no necessita que li facin homenatges. És una obra, sobretot, útil, que inclou moltíssima informació i comentaris sobre la seva vida i la seva vocació excursionista, i una bibliografia molt ben ordenada».
L’acte va comptar també amb les intervencions de José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica, que va fer un repàs d’algunes de les parts del llibre, que descriuen Coromines com un «home de caràcter» i qualifiquen la seva obra de «gegantina».
Josep Ferrer i Joan Pujadas, coordinadors del volum, van reivindicar l’actualitat del llegat de Coromines i van descriure l’obra presentada com una eina de consulta imprescindible i com un «acte de gratitud i de justícia al lingüista».
Josep Maria Roig Rosich, president de la Fundació Revista de Catalunya, va parlar de Coromines com «un dels savis del món contemporani», que va esdevenir un lluitador compromès i un defensor de la pàtria i la llengua.
Carles Duarte, president de la Fundació Pere Coromines, va referir-se al «vincle essencial» que va unir Pere Coromines, un dels fundadors de l’IEC, al seu fill, que va reconèixer sempre el seu mestratge. Duarte signa el primer capítol del llibre: «Joan Coromines, coratge, saviesa i determinació», en què ofereix un retrat ple de detalls del filòleg, en fragments com aquest:
«La imatge d’un home vigorós i tenaç és, en fi, la que, ja als seus setanta anys, recordo calçat amb les xiruques, obrint-se camí amb el seu bastó entre la bardissa pel Montnegre o la vall de Boí o, assegut al seu despatx, treballant sense repòs en unes llarguíssimes jornades que solien durar més de catorze hores i que passava davant la seva màquina d’escriure Underwood, amb les sabates descansant damunt d’una escorça de suro, preparant els articles del Diccionari.»
El llibre també recorda algunes de les opinions que figures importants del país han formulat sobre Coromines. És el cas del professor Joan Veny: «Coromines ha acumulat en grau summe aquestes tres potències: posseeix una memòria feliç que li permet relacionar els fets aparentment més allunyats, una intel·ligència penetrant i una voluntat de ferro».
Un altre dels testimonis que recull el volum és el de Josep Pla, que al seu volum Darrers escrits, arran de la visita que li va fer Joan Coromines per dur-li el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, escriu: «Pensant en l’ahir i en l’avui i el que aquest home ha fet, estic segur que Joan Coromines és l’intel·lectual més considerable de la llengua catalana».
L’acte de presentació va ser una bona ocasió per a recordar la gran aportació de Joan Coromines a la llengua catalana, una tasca que, seguint l’estela del seu pare, va fer, en bona part, des de l’IEC: l’any 1930 es va incorporar a les Oficines Lexicogràfiques per iniciativa de Pompeu Fabra, i l’any 1950 va ser nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut. Entre les seves grans obres es compten el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae. En llengua castellana és imprescindible el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, que va portar a terme amb José A. Pascual.
|
