Un seitó pot ser un aladroc, una anxova o un boqueró; una noia guapa pot ser bonica, hermosa, maca o polida; i un golafre pot ser també un golut, un fartó, un embuder o un fartanera; tot depèn de l’àrea geogràfica on ens situem. Aquestes i moltes altres expressions són recollides en el vuitè volum de l’Atles lingüístic del domini català, que acaba de publicar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquest volum és el penúltim de l’obra, un atles descriptiu que ofereix una radiografia rigorosa de l’estat de la llengua catalana entre els anys seixanta i setanta i que recupera una part del patrimoni de la llengua oral.

Aquest darrer volum està dedicat al lèxic patrimonial relatiu al mar, als vaixells i a la pesca, així com a altres conceptes diversos, i inclou un capítol dedicat a la morfologia no verbal. Conté tres-cents tres mapes i cinquanta-una llistes de materials no cartografiats, tot en transcripció fonètica, la qual cosa permet observar d’una manera molt precisa la variació lingüística de cada lloc; el volum es complementa amb cent vint-i-cinc fotografies i dibuixos sobre aspectes relacionats amb el contingut. Els autors de l’obra són Joan Veny i Lídia Pons, i el llibre és fruit d’un projecte de dialectologia, iniciat l’any 1964 a la Universitat de Barcelona i acollit i patrocinat per l’IEC des de l’any 1989. El projecte posa a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits entre els anys 1964 i 1978 per mitjà d’enquestes fetes a tot el territori català. Els resultats es presenten en format cartogràfic i classificats en volums temàtics. Els volums que s’han publicat fins ara són: volum I: Introducció. 1. El cos humà. Malalties (2001); volum II: 2. El vestit. 3. La casa i ocupacions domèstiques (2003); volum III: 4. Família. Cicle de la vida. 5. Món espiritual. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia (2006); volum IV: 9. El camp i els cultius(2008); volum V: 10. Indústries relacionades amb l’agricultura. 11. Els vegetals (2010); volum VI: 12. Vida pastoral. 13. Els animals domèstics (2012); volum VII: 14. Insectes i altres invertebrats. Ocells. Animals salvatges. 15. Oficis (2014); volum VIII: 16. El mar. Els vaixells. La pesca. 17. Vària. 18. Morfologia no verbal (2016). També formen part del projecte el Petit atles lingüístic del domini català —un atles interpretatiu del qual s’han publicat els volums següents: volum 1 (2007), volum 2 (2009), volum 3 (2011), volum 4 (2013) i volum 5 (2015)— i uns etnotextos, dels quals s’ha publicat el volum Etnotextos del català oriental (1998). Una part important dels materials publicats es pot consultar, en accés obert, a la pàgina web http://aldc.espais.iec.cat.

Tweet

---

«Durant quinze anys ha demostrat sempre la voluntat d’acompanyar-nos i ajudar-nos». Així es referia el president de la Societat Catalana de Geografia (SCG), Josep Oliveras, al geògraf i membre de l’IEC, Joan Vilà-Valentí, durant l’acte d’agraïment a qui entre el 2002 i el 2017 va ser el delegat de l’Institut a l’SCG, i que es va celebrar el 15 de juny, coincidint amb l’Assemblea General de la societat filial.

Oliveras va descriure Vilà-Valentí com un home «molt puntual, amable i educat», que «mai no s’ha desvinculat de la geografia» i que,« tot i tenir uns ulls petits, observa el món amb una mirada molt àmplia i plena de curiositat». Vilà-Valentí es va mostrar molt emocionat i va afirmar que un acte d’agraïment com aquell li produïa «una impressió molt profunda», i va cloure la seva intervenció amb un «moltes, moltíssimes gràcies per tot». En l’acte també va intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i hi va assistir l’actual delegat de l’IEC a l’SCG, Oriol Nel·lo.

Tweet

---

Imatge: Conselleria de Cultura, Participació i Esports El 20 de juny es va presentar a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma, l’Atles ornitonímic de les Illes Balears, de l’ornitòleg Antoni Mestre i l’especialista en onomàstica i dialectologia, i membre corresponent de la Secció Filològica, Cosme Aguiló. Es tracta d’un treball original i exhaustiu que ofereix una completa nòmina dels noms d’ocells de totes les Balears, molts dels quals eren desconeguts fins ara; per aquesta raó, l’obra es pot considerar el primer recull d’aquestes característiques. Segons Cosme Aguiló, «no és un document normatiu sinó descriptiu, un retrat sincrònic de la llengua catalana tal com es parla a les Illes». Un retrat que, tal com va afirmar Aguiló, posa de manifest que hi ha «una variació extraordinària entre illes».

En total, en l’obra s’han cartografiat 148 espècies i dues subespècies amb denominacions populars, la qual cosa es tradueix en 1.903 noms, tot i que, sovint, la diversitat lingüística només afecta la fonètica o la morfologia. De fet, la base de dades conté 34.000 registres que corresponen a un ornitònim identificat per les persones entrevistades. La metodologia emprada per a fer aquesta obra va consistir en la recoŀlecció de dades, entre els anys 1989 i 2005, feta sempre sobre el terreny i amb persones coneixedores dels ocells de més de seixanta anys —caçadors, mariners, pagesos. Els resultats es presenten en cent setanta-un mapes puntuals de símbols. La cartografia va acompanyada d’un comentari en què s’analitza cada mot, l’ètim corresponent, la motivació, el suport documental, la relació interinsular en el cas dels noms d’algunes espècies, i la comparació amb els noms en altres llengües, entre altres aspectes. Una de les curiositats que presenta el llibre és que l’únic ocell que té un mateix nom a totes les Illes Balears és el verderol. En la presentació de l’obra van intervenir, a més dels autors, Francesc Avellà, catedràtic d’institut i expresident del GOB-Mallorca; Nicolau Dols, membre de l’IEC; Damià Pons, delegat de l’IEC a Palma; Francesc M. Rotger, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i Francesca Tur Riera, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear i presidenta de l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’obra ha estat publicada per l’IEC, juntament amb la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears i l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, l’Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca.

Tweet

---

La Secció Filològica ha actualitzat el document Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català, consultable en línia i, aviat, disponible al Portal de Publicacions.

A Catalunya, en comparació amb altres països, les referències a la cultura russa són un fenomen relativament recent, tant pel que fa a traduccions com pel que fa a notícies o citacions bibliogràfiques. Durant molts anys, han coexistit criteris diversos a l’hora de traslladar mots russos al català, tot i que destaquen per la coherència de les solucions les obres traduïdes per Andreu Nin i Carles Riba. A partir dels anys seixanta del segle XX, es va anar donant més importància a les transcripcions en general i a la del rus en concret, que van passar a fer-se, cada cop més, directament del rus per persones que coneixien bé aquesta llengua. En el cas dels mitjans de comunicació, però, hi ha hagut certa multiplicitat de grafies per a una mateixa forma, tot i els intents de regularitzar la qüestió. A la dècada dels setanta, la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) va fer un gran esforç en aquest camp, per bé que el sistema acordat no s’ha generalitzat. Davant d’aquesta situació, la Secció Filològica de l’IEC ha treballat en una proposta de transcripció del rus al català basada en la de la GEC, que inclou comentaris i aclariments sobre els punts problemàtics. Bàsicament, s’ha procurat simplificar la lectura per al públic no especialitzat, simplificar la feina dels impressors i reduir, en la mesura que ha estat possible, les variants. Aquest text s’ha configurat gràcies a la feina dels membres de l’IEC Jordi Carbonell, Joaquim Mallafrè, Lluís B. Polanco i Jordi Sarsanedas, conjuntament amb Helena Vidal, professora de llengua russa a la Universitat de Barcelona, que n’havia elaborat la versió originària. A més, s’han tingut en compte les aportacions de diversos bibliotecaris, dues professores de rus de la Universitat Autònoma de Barcelona i un representant de l’editorial Enciclopèdia Catalana. La proposta es basa en una transcripció pràctica, que consisteix a traslladar un alfabet a un altre per a permetre llegir uns noms originàriament escrits en un altre alfabet, sense trencar d’una manera significativa els hàbits dels lectors. Tot i que es parteix, doncs, de la llengua escrita, es tenen en compte qüestions essencials de pronunciació per a no tergiversar la pronúncia original. La transcripció pràctica no és un sistema d’ensenyar a pronunciar correctament una llengua estrangera, sinó que es tracta d’una convenció per a permetre la lectura d’uns noms estrangers.

Tweet

---

Deu pàgines publicades, trenta-tres entrades, cent cinquanta-vuit comentaris i un bon grapat de noves incorporacions. Aquest és el balanç del segon any de feina de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, una plataforma de diàleg entre la Secció Filològica de l’IEC i els assessors i divulgadors lingüístics dels mitjans de comunicació dels territoris de llengua catalana, que té l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’informacions i opinions i el debat sobre qüestions de llengua. El balanç d’aquests dos anys va ser presentat pel coordinador de la plataforma, el membre de la Secció Filològica Oriol Camps, el 31 de maig a l’IEC, en el marc d’una trobada oberta a totes les persones que en formen part. Entre els assistents hi havia no tan sols representants dels mitjans del Principat ―Ara, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, El País, Betevé, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el Grup Flaix, etc.―, sinó també de les Illes Balears, com IB3, Ara Balears o el Diari de Balears.

La publicació de la Gramàtica i de l’Ortografia, va explicar Camps, ha acaparat bona part de les publicacions i discussions a la plataforma. En el darrer any s’ha reflexionat sobre qüestions com l’expressió de les hores, la concordança del participi amb els pronoms febles de tercera persona, i altres temes que sorgeixen de la pràctica diària ―per exemple: què cal dir, carrer Muntaner o carrer de Muntaner? També s’han debatut qüestions lexicogràfiques sobre conceptes com família monomaterna o mil·lenista, i que han estat traslladades a la Comissió de Lexicografia de l’Institut; qüestions d’ortografia, en què els diacrítics han estat els protagonistes; neologismes com youtuber, o calcs, sobretot del castellà, que apareixen sovint als mitjans de comunicació arran de la vida política, com per exemple, estendre ponts, marejar la perdiu o mà estesa. L’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació està formada per vint-i-quatre assessors lingüístics dels mitjans de comunicació ―de Catalunya, Illes Balears i País Valencià― i vuit divulgadors lingüístics, entre els quals hi ha Ramon Solsona, Enric Gomà, Núria Puyuelo i Pau Vidal.

Tweet

---

Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, i Rosa Rodríguez, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), han signat aquesta tarda a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la Declaració social per la pedagogia, amb què les dues entitats declaren el valor de la pedagogia com a activitat professional i científica, en l’àmbit de l’educació i la societat en general. A més, posen de manifest que és necessari que la pedagogia gaudeixi de «crèdit social i de reconeixement públic», així com «de l’aval de l’Administració», perquè pugui contribuir al benestar dels ciutadans. També afirmen que «una part dels mestres i professors han de ser especialistes en pedagogia i presents en totes les institucions educatives».

La tradició, que era el referent de l’educació, ha esdevingut «totalment insuficient atesos els canvis socials als quals cal donar resposta», segons posa de manifest la Declaració, que també es refereix al fet que l’expectativa actual d’una vida llarga «incrementa la probabilitat de sotragades en l’ocupació laboral, en l’estabilitat econòmica, en les relacions veïnals, en la convivència familiar, en la convivència íntima, en l’infortuni i el dol per la mort i en l’estabilitat emocional». Davant d’aquest panorama, la Declaració afirma que «els pedagogs són els professionals que poden tractar dels assumptes d’educació personal ―com les aptituds diferenciades, la compensació de dificultats o els hàbits de salut―, d’educació comunitària ―relacions de gènere, participació social, apoderament del ciutadà― i d’educació de comportaments socials ―com el civisme, la diversitat cultural i sexual o les tradicions religioses».

Tweet

---

Joan Biscarri i Joan Ignasi Vidal, regidor de Cultura i alcalde de Balaguer, respectivament, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica | Foto: Rosa M. Sauret Balaguer va acollir divendres i dissabte, 9 i 10 de juny, les jornades de la Secció Filològica de l’IEC. La Secció Filològica hi va celebrar el ple mensual i, al llarg d’un dia i mig, va intentar radiografiar, mitjançant dues sessions públiques, l’estat de la llengua, la literatura i la cultura catalanes de la ciutat de Balaguer i de Ponent. Les jornades, que van coordinar Josep Vallverdú i Ramon Sistac, membres de la Secció Filològica, i Joan Biscarri, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Balaguer, van tractar de temes com la creació literària i l’evolució del català de Ponent o les actituds dels seus parlants davant dels canvis. L'obertura de les jornades va ser a càrrec de Joan Biscarri, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Balaguer, Joan Ignasi Vidal, alcalde, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica.

L’organització va ser a càrrec de la Secció Filològica de l’IEC i l’Ajuntament de Balaguer, amb la col·laboració de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida i de l’Obra Social “la Caixa”. Des del 1990, la Secció Filològica visita periòdicament diferents indrets de la geografia lingüística del català per complir amb la funció d’acadèmia de la llengua que té assignada. Les jornades persegueixen un doble objectiu: d’una banda, donar a conèixer el treball regular de la Secció als diversos actors del territori i, alhora, informar-se de l’estat del català i dels anhels, les percepcions i les reivindicacions de la gent del país. Programa de les jornades

Tweet

---

La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC, va organitzar divendres 2 de juny una taula rodona amb el títol «La recerca que necessitem», moderada per Joan Pujolar, president de la SOCS. L’acte tenia per objectiu fomentar el diàleg entre els professionals de la planificació lingüística ―professors, assessors lingüístics, gestors i administradors, entre d’altres― i els acadèmics, i esbrinar si els primers coneixen la recerca que es fa en sociolingüística, si els resulta accessible i útil i com l’utilitzen, entre altres qüestions. En la taula rodona van intervenir David Casals, responsable de dinamització dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona; Alba Conesa, directora de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística; Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut, i Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua.

Les paraules de benvinguda a la taula rodona van ser a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, que va destacar la importància de la recerca aplicada a l’àmbit de la sociolingüística: «necessària perquè orienta sobre com podem resoldre les situacions que es plantegen en el dia a dia». Casals va destacar la qualitat de la recerca en sociolingüística que es fa a Catalunya i va incidir en el fet que «des de la perspectiva d’un servei lingüístic universitari, hauria de tenir com a objectiu principal aconseguir uns indicadors lingüístics», concretament, «sobre la llengua que s’usa en la docència i les tesis doctorals». Als indicadors també s’hi va referir Alba Conesa, directora de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. Segons va dir: «proporcionen dades de si anem avançant, però són massa quantitatius». Conesa va detallar que «falta saber si el que hem fet ajuda a millorar o no, i utilitzar-los per a rectificar les accions entre una enquesta i la següent, ja que pot passar molt de temps entre l’una i l’altra». Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut, va fer una descripció dels serveis i usos lingüístics dins del model sanitari català, i va concloure que «necessitem una recerca que ens doni informació des del punt de vista dels professionals de la sanitat, no només dels usuaris», i per «regions, àmbits d’atenció i categories professionals». És a dir, l’adequació lingüística als llocs de treball, els comportaments lingüístics dels professionals sanitaris, la llengua en què s’emplenen les històries clíniques i es redacten els informes mèdics, etc. Finalment, Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, va parlar de la doble finalitat de la recerca en sociolingüística per a l’entitat que representa: «denunciar una situació concreta i mostrar l’estat actual de la llengua catalana».

Tweet

---

L’IEC va acollir, dijous 15 de juny, el 18è Simposi de la Fundació La Marató de TV3, en què es van fer públics els resultats de la recerca en regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits gràcies als fons de La Marató del 2011. El simposi va consistir en quatre sessions de treball, diverses activitats de divulgació i dos actes de cloenda, conduïts pel periodista Espartac Peran: el primer va ser de caràcter científic, a càrrec del director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut i coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, Antoni Andreu, i el segon, de caràcter institucional, en què van intervenir la consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté; la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació, Núria Llorach, i el president de l’IEC, Joandomènec Ros.

«La Marató és un referent de solidaritat i un tresor per a aquest país» i, atès que no té referents a Europa, «ens posiciona dins la comunitat internacional com a referents en recerca», va afirmar la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté. Llorach va destacar la solidaritat com a característica «intrínseca» de la societat catalana i va agrair el fet que «els científics han retornat a la societat les seves aportacions, el seu granet de sorra». Joandomènec Ros, per a qui La Marató «demostra a tot el món de quina pasta està feta aquesta societat que alguns qualifiquen d’insolidària», va referir-s’hi com «la manera més directa de passar els diners que aporta la societat a la investigació». El simposi va consistir, a més, en quatre sessions de treball sobre regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits, moderades per Lluís Blanch, director científic del Parc Taulí, i Jordi Barretina, director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI). Tots dos, membres de la Comissió Assessora Científica de la Fundació La Marató de TV3, van concloure que s’han fet importants avenços en compatibilitat i rebuig de l’empelt en trasplantaments, i que aquests avenços són potencialment aplicables a múltiples malalties. El simposi es va cloure amb una actuació musical a càrrec de la cantant Gemma Humet, acompanyada pel guitarrista Pau Figueres. A més, al llarg del matí hi va haver diferents accions de divulgació entorn de La Marató al claustre de l’IEC. Per a més informació sobre els resultats dels projectes de recerca, podeu consultar el web de La Marató 2011.

Tweet

---