En total, en l’obra s’han cartografiat 148 espècies i dues subespècies amb denominacions populars, la qual cosa es tradueix en 1.903 noms, tot i que, sovint, la diversitat lingüística només afecta la fonètica o la morfologia. De fet, la base de dades conté 34.000 registres que corresponen a un ornitònim identificat per les persones entrevistades.
La metodologia emprada per a fer aquesta obra va consistir en la recoŀlecció de dades, entre els anys 1989 i 2005, feta sempre sobre el terreny i amb persones coneixedores dels ocells de més de seixanta anys —caçadors, mariners, pagesos. Els resultats es presenten en cent setanta-un mapes puntuals de símbols. La cartografia va acompanyada d’un comentari en què s’analitza cada mot, l’ètim corresponent, la motivació, el suport documental, la relació interinsular en el cas dels noms d’algunes espècies, i la comparació amb els noms en altres llengües, entre altres aspectes. Una de les curiositats que presenta el llibre és que l’únic ocell que té un mateix nom a totes les Illes Balears és el verderol.
En la presentació de l’obra van intervenir, a més dels autors, Francesc Avellà, catedràtic d’institut i expresident del GOB-Mallorca; Nicolau Dols, membre de l’IEC; Damià Pons, delegat de l’IEC a Palma; Francesc M. Rotger, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i Francesca Tur Riera, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear i presidenta de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
L’obra ha estat publicada per l’IEC, juntament amb la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears i l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, l’Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca. |