La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’IEC, va organitzar divendres 2 de juny una taula rodona amb el títol «La recerca que necessitem», moderada per Joan Pujolar, president de la SOCS. L’acte tenia per objectiu fomentar el diàleg entre els professionals de la planificació lingüística ―professors, assessors lingüístics, gestors i administradors, entre d’altres― i els acadèmics, i esbrinar si els primers coneixen la recerca que es fa en sociolingüística, si els resulta accessible i útil i com l’utilitzen, entre altres qüestions. En la taula rodona van intervenir David Casals, responsable de dinamització dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona; Alba Conesa, directora de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística; Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut, i Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua. |
Les paraules de benvinguda a la taula rodona van ser a càrrec de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, que va destacar la importància de la recerca aplicada a l’àmbit de la sociolingüística: «necessària perquè orienta sobre com podem resoldre les situacions que es plantegen en el dia a dia».
Casals va destacar la qualitat de la recerca en sociolingüística que es fa a Catalunya i va incidir en el fet que «des de la perspectiva d’un servei lingüístic universitari, hauria de tenir com a objectiu principal aconseguir uns indicadors lingüístics», concretament, «sobre la llengua que s’usa en la docència i les tesis doctorals». Als indicadors també s’hi va referir Alba Conesa, directora de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. Segons va dir: «proporcionen dades de si anem avançant, però són massa quantitatius». Conesa va detallar que «falta saber si el que hem fet ajuda a millorar o no, i utilitzar-los per a rectificar les accions entre una enquesta i la següent, ja que pot passar molt de temps entre l’una i l’altra».
Jordi Pere i Mas, responsable del Servei de Planificació Lingüística del Departament de Salut, va fer una descripció dels serveis i usos lingüístics dins del model sanitari català, i va concloure que «necessitem una recerca que ens doni informació des del punt de vista dels professionals de la sanitat, no només dels usuaris», i per «regions, àmbits d’atenció i categories professionals». És a dir, l’adequació lingüística als llocs de treball, els comportaments lingüístics dels professionals sanitaris, la llengua en què s’emplenen les històries clíniques i es redacten els informes mèdics, etc. Finalment, Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, va parlar de la doble finalitat de la recerca en sociolingüística per a l’entitat que representa: «denunciar una situació concreta i mostrar l’estat actual de la llengua catalana». |
 
|
