Quins són els principals objectius del nou mandat?
La nostra era una candidatura continuista, i no som aquí per fer cap revolució. Sí que hi ha, però, tres grans objectius i que intentarem assolir sigui com sigui. El primer és que l’Institut, que orgànicament depèn del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, torni a dependre de Presidència, com havia fet anys enrere; és el que li pertoca per la seva entitat. El segon objectiu és recuperar els dos milions de finançament que vam perdre arran de les retallades. El tercer objectiu té a veure amb la recerca que fa l’IEC; volem apostar per una recerca que ens faci singulars, que ens diferenciï de les universitats i els centres de recerca, i que tingui un abast més ampli que el que té ara.
Podríeu avançar-nos alguns dels projectes que voldríeu que l’IEC iniciés en els propers anys?
Com a projecte de la Secció de Ciències Biològiques, tradicionalment s’han fet cartografies de plantes superiors, i s’està pendent de fer-ne dels briòfits, els líquens, les algues, els bolets...; també seria interessant reprendre la investigació en el camp de la zoologia. En l’àmbit de la ciència i la tecnologia, s’ha treballat intensament en la traducció de la normativa internacional sobre física i química; potser es podria iniciar un projecte propi que no es limités a la traducció de la normativa internacional. Un altre dels somnis de l’IEC ―i dic somnis perquè fa molt que en parlem― és l’elaboració d’un diccionari normatiu castellà-català / català-castellà fet conjuntament amb la Real Academia Española. Per acabar, també m’agradaria que es tirés endavant una història dels Països Catalans.
Per què és important i necessari l’IEC?
Perquè, per descomptat, és l’acadèmia de la llengua, i per moltes coses més. Per exemple, l’IEC, per mitjà de la Secció Històrico-Arqueològica, emet informes sobre les propostes de declaració com a bé cultural d’interès nacional d’elements patrimonials i sobre les propostes dels escuts i les banderes dels municipis i les comarques de Catalunya. A més, com que tenim experts en diversos àmbits, de tant en tant els organismes públics ens demanen assessorament. És, en la meva opinió, un paper que hauríem de representar molt més sovint. Crec que l’IEC és important, també, per les publicacions que fa, que al cap de l’any sumen uns cent vint títols. Convido la societat a endinsar-se en aquestes publicacions, algunes de les quals són complexes, si bé d’altres són de caràcter divulgatiu.
L’àmbit d’actuació de l’IEC no és només Catalunya, sinó tots els territoris de cultura catalanes. Què fa l’Institut per arribar a tots aquests territoris?
Per un cantó, la recerca de l’Institut no es limita a Catalunya; per l’altre, els membres de l’IEC són de tots els territoris de llengua i cultura catalanes. Tenim, també, delegats i/o delegacions ―a Alacant, Castelló, València, Lleida, Palma i Perpinyà―, i hem iniciat els tràmits per a crear una seu de l’Institut a l’Alguer. Ens interessaria molt tenir una seu a Andorra.
L’IEC també es relaciona amb altres acadèmies...
Les delegacions són importants, i les bones relacions amb les altres acadèmies també. I no solament amb les de Catalunya, sinó també amb la de la llengua basca —l’Euskaltzaindia—, la de la llengua gallega, o amb l’Acadèmia de les Ciències de Lisboa, amb qui fa poc vam signar un conveni. A part, mantenim bones relacions amb un seguit d’entitats adherides, com l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs, o la Societat Andorrana de Ciències. És a dir, directament o indirectament, l’IEC està ben repartit per tot el territori i hi fa activitats. I, sobretot, i això penso que és important, no solament anem als llocs a fer coses, sinó també a escoltar, a aprendre quina mena de recerca fan, què els interessa, etc.
I amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com estan les relacions?
El context polític actual del País Valencià ha permès que s’hagi produït un acostament entre les dues acadèmies i, de fet, hi ha membres de l’IEC que són, alhora, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tot i que en els primers anys des que es va fundar la relació que ha tingut l’IEC amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha estat mínima, recentment, arran del canvi de context polític, s’han iniciat relacions, sobretot quant a aspectes tècnics, per poder convergir en un model de llengua per a usos formals. Així es podran evitar divergències de criteris. Això no treu que l’IEC continuï essent l’entitat responsable de la norma per al conjunt de la llengua catalana.
Esteu a punt d’encetar el vostre segon i últim mandat com a president. D’aquí a quatre anys, quan mireu enrere, de què creieu que estareu orgullós d’haver aconseguit?
És molt difícil de dir. Fins ara, estic orgullós d’aquests quatre anys passats. Ignoro si quan acabi el nou mandat haurem assolit els objectius que ens hem plantejat, però del que sí crec que estaré orgullós és que ja des del mandat de Salvador Giner, en el qual vaig ser vicepresident i secretari general, hem sabut resoldre els diversos problemes que se’ns han plantejat d’una manera que no ha estat lesiva ni per al Ple, ni per al Consell Permanent, ni per al personal ni per als membres. D’altra banda, espero poder dir que hem aconseguit fer una recerca en els termes de què he parlat abans, i que la societat coneix més l’Institut. Finalment, fa anys que m’adono que el català està bandejat a les universitats; i no parlo només de les publicacions, que acostumen a fer-se en anglès, sinó de les classes. De vegades, em cau l’ànima de veure com un professor universitari maltracta la llengua o barreja el català i el castellà en una mateixa classe, i introdueix termes en anglès cada dos per tres. És molt difícil mantenir una llengua com el català quan a l’escola hi ha els problemes que hi ha, i quan a la universitat s’utilitza com una segona llengua o com una llengua que pot trepitjar-se de mala manera. Espero que el contacte entre l’Institut i l’ensenyament superior pugui contribuir a canviar-ho.
Es pot fer ciència en català?
Molts centres de recerca catalans tenen una majoria d’investigadors catalans o valencians o balears, i també estrangers, tots ells molt bons. En aquests centres catalans amb una elevada diversitat d’investigadors procedents de diferents països, la recerca es fa, obligadament, en anglès, perquè cal que els investigadors s’entenguin entre ells i perquè els equips d’aquí col·laboren amb equips de tot el món; també en anglès es fa la difusió de la recerca. Una altra cosa és la llengua que ha de ser l’oficial dels centres catalans, o la que s’empri en la divulgació de la recerca que s’hi fa. Penso que si el català no es fa servir per a comunicar la ciència, podem acabar essent ignorants de la ciència en la nostra llengua. Potser exagero, però per a mi és similar al que passava segles enrere: els capellans feien la missa en llatí, i els feligresos repetien les frases sense entendre què deien! I la ciència (aquesta és una opinió molt personal) és un àmbit més important que la religió i en depenem molt més. Cal entendre què diuen els experts en els diferents camps de la ciència, perquè actualment la ciència i la tecnologia tenen una presència constant en la nostra vida. Per tot això, és important que l’Institut publiqui sobretot en català, perquè el llenguatge científic muta constantment, i d’aquesta manera els lectors estan al dia dels neologismes científics.
Com és el dia a dia del president de l’IEC?
La meva feina és de gestió i de representació, i també de neutralitat. Assisteixo a moltes de les activitats que organitza l’IEC i altres organismes i institucions, i en general hi pronuncio algun parlament. Fora de la meva activitat com a president, de vegades em demanen que faci alguna conferència sobre el meu àmbit d’investigació, que és l’ecologia marina, i sempre que puc dedico part del meu temps a fer traduccions. Ho combino amb la vida familiar, i això fa que de vegades el meu dia a dia sigui una mica angoixós. No em queixo, però; i, amb el temps, he après a desconnectar quan arriba el cap de setmana.
Que ha dut un ecòleg marí a arribar a ser president de l’IEC?
És difícil encasellar-nos en alguna cosa molt concreta. De ben jove, em vaig implicar en l’Institut a través de dues de les societats filials, i més tard com a membre de la Secció de Ciències Biològiques. Al cap del temps, algú em va proposar ser el secretari general de l’IEC i, tot i els meues dubtes inicials, vaig acceptar. Al cap del temps, vaig comprovar que podia participar profitosament (és la meva opinió) en l’activitat de l’IEC i fer coses interessants per la ciència, la cultura i Catalunya que mai no m’havia plantejat que faria.
I quan plegueu, què fareu?
Segurament, em dedicaré més a la família i al bricolatge, que per falta de temps he deixat molt de banda. No em veig jugant a la petanca, ni mirant com avancen les obres que es fan a la ciutat (riu). Crec que abans em tancaria a casa a llegir tot allò que encara espera que hi dediqui un temps que ara no tinc.
|
