Deu pàgines publicades, trenta-tres entrades, cent cinquanta-vuit comentaris i un bon grapat de noves incorporacions. Aquest és el balanç del segon any de feina de l’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació, una plataforma de diàleg entre la Secció Filològica de l’IEC i els assessors i divulgadors lingüístics dels mitjans de comunicació dels territoris de llengua catalana, que té l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’informacions i opinions i el debat sobre qüestions de llengua. El balanç d’aquests dos anys va ser presentat pel coordinador de la plataforma, el membre de la Secció Filològica Oriol Camps, el 31 de maig a l’IEC, en el marc d’una trobada oberta a totes les persones que en formen part. Entre els assistents hi havia no tan sols representants dels mitjans del Principat ―Ara, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, El País, Betevé, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el Grup Flaix, etc.―, sinó també de les Illes Balears, com IB3, Ara Balears o el Diari de Balears. |
La publicació de la Gramàtica i de l’Ortografia, va explicar Camps, ha acaparat bona part de les publicacions i discussions a la plataforma. En el darrer any s’ha reflexionat sobre qüestions com l’expressió de les hores, la concordança del participi amb els pronoms febles de tercera persona, i altres temes que sorgeixen de la pràctica diària ―per exemple: què cal dir, carrer Muntaner o carrer de Muntaner?
També s’han debatut qüestions lexicogràfiques sobre conceptes com família monomaterna o mil·lenista, i que han estat traslladades a la Comissió de Lexicografia de l’Institut; qüestions d’ortografia, en què els diacrítics han estat els protagonistes; neologismes com youtuber, o calcs, sobretot del castellà, que apareixen sovint als mitjans de comunicació arran de la vida política, com per exemple, estendre ponts, marejar la perdiu o mà estesa.
L’Acadèmia Oberta als Mitjans de Comunicació està formada per vint-i-quatre assessors lingüístics dels mitjans de comunicació ―de Catalunya, Illes Balears i País Valencià― i vuit divulgadors lingüístics, entre els quals hi ha Ramon Solsona, Enric Gomà, Núria Puyuelo i Pau Vidal. |
 
|
