«L’estil i el llegat als seus deixebles: l’òpera, el lied i la cançó» és el títol del primer dels concerts, que es farà el 6 de juliol, i que serà a càrrec de la soprano Maria Teresa Garrigosa-Massana i del pianista Emili Blasco. El concert del 13 de juliol duu per títol «L’estudi i la transcripció dels repertoris històrics», i serà dirigit per Josep Cabré, i les peces musicals seran interpretades per M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, sopranos; Ernesto Ruiz, contratenor; Martí Buil, tenor, i Tomàs Maxé, baix. El concert del 14 de setembre, «La puresa de la música instrumental», serà a càrrec del Trio Arriaga, format pel pianista Daniel Ligorio, el violinista Felipe Rodríguez i el violoncel·lista David Apellániz. El cicle Música al claustre del 2017 el clouran el 22 de novembre la soprano Marta Mathéu i el pianista Albert Guinovart amb el concert «La dimensió europea de Felip Pedrell».
En l’organització del cicle Música al claustre també col·laboren el Museu de la Música de Barcelona, que aporta els instruments històrics que permeten reviure el so de l’època, i l’Academia Europaea.
Pedrell, polifacètic i capdavanter
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) va ser compositor, musicòleg, pedagog i crític musical, i capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Va establir contactes amb la música estrangera en diversos viatges a Itàlia i a França, que van definir-lo com a compositor de música culta i popular. Va fundar els estudis musicològics a l’Estat espanyol, i com a compositor va crear òperes (I Pirinei i La Celestina, 1902; El comte Arnau, 1904), poemes simfònics (La veu de les muntanyes,1877), sarsueles (La guardiola, 1873), obres religioses (Al·leluia, 1865) i composicions de cambra (Gaillarde, 1879). Entre altres treballs musicològics, va publicar el Diccionario técnico de la música (1894) i el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-1897). També va editar música antiga culta o popular (Salterio sacro-hispano, 1892-1905; Cancionero musical popular español, 1919-1922), les obres completes de Tomás Luis de Victoria (1902-1912) i els madrigals i la missa de rèquiem de Joan Brudieu (en col·laboració amb Higini Anglès, 1927). Renovà el llenguatge musical i va ser l’iniciador d’un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles van ser Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard; en l’aspecte musicològic, Higini Anglès, i en el folklòric, Nemesio Otaño i José Antonio Donostia. |