El Congrés també va analitzar la transcendència de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que van viure i protagonitzar al llarg del segle XVIII les successives generacions de persones que van habitar el conjunt dels territoris de parla catalana. Les sessions es van dividir en quatre àmbits: sistema polític i elits locals, que va tractar sobre el règim municipal, les hisendes locals i la fiscalitat; una economia en transformació, que va abordar les especialitzacions productives, les xarxes comercials i les dinàmiques gremials; transformacions socials i conflictivitat, dedicat a la mobilitat social, les xarxes de relació familiar i els espais de sociabilitat, i cultura popular i renovació de les idees, que es va centrar en la llengua, l’ensenyament i la producció científica i literària.
El Congrés va començar amb la conferència inaugural, titulada «Els decrets de Nova Planta: lleis de Castella o experiment absolutista?», a càrrec d’Agustí Alcoberro, professor de la Universitat de Barcelona, i es va cloure amb la taula rodona «La llengua als diversos territoris després de les Noves Plantes», organitzada per la Secció Filològica de l’IEC i en què van intervenir Vicent Escartí, professor de la Universitat de València; Joan Lluís Marfany, de la Universitat de Liverpool, i Joan Miralles, de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’IEC. Josep M. Nadal, de la Universitat de Girona i també membre de l’IEC, va ser l’encarregat de moderar la taula.
Recull de premsa
|