La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha commemorat els tres-cents anys de la fi de la Guerra de Successió espanyola a Catalunya i de l’Onze de Setembre amb un congrés científic que s’ha celebrat del 24 al 27 de febrer. Amb el títol Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’Onze de Setembre de 1714, el congrés ha aplegat experts de Catalunya, València, les Illes Balears i la Catalunya del Nord, que han analitzat les causes, les conseqüències i el desenvolupament de la Guerra no solament en l’àmbit de Catalunya, sinó també en el conjunt dels territoris de llengua i cultura catalanes. El congrés ha volgut establir un balanç de la producció investigadora i de les reflexions dels especialistes sobre uns esdeveniments que han resultat cabdals en l’evolució de la formació històrica catalana. |
Patrici Pojada, de la Universitat de Perpinyà, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural, titulada «La Guerra de Successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords». Antoni Simon, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va parlar sobre l’abans i el després del 1705 i sobre l’autogovern de Catalunya com a objectiu polític de la classe dirigent catalana. La Guerra i la repressió al País Valencià va ser valorada per Carme Pérez Aparicio, de la Universitat de València. Miquel Àngel Casasnovas, de l’Institut Menorquí d’Estudis, va analitzar el paper de les Illes Balears en l’etapa final de la Guerra de Successió, i Lluís Guia, també de la Universitat de València, va oferir una conferència sobre la Sardenya catalana sota el domini dels Savoia.
Altres temes tractats en el congrés van ser la liquidació del model polític català, la repressió després del 1714, les polítiques de minorització de la llengua catalana i la violència contra la població civil, entre d’altres. La cloenda del congrés va ser a càrrec d’Oriol Junqueras, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va oferir la conferència «L’Onze de Setembre entre la història i la memòria».
|
|