Societat Catalana 2013 s’endinsa en l’anàlisi dels moviments socials que s’han anat consolidant en els darrers anys, i ho fa a partir de les reflexions de diferents autors, molts d’ells implicats també activament en els moviments, les manifestacions i les problemàtiques que analitzen. Com destaca Jordi Estivill, «es pot suggerir que la majoria dels nostres conciutadans continuen en una indignació que cerca canals d’expressió. Molts s’organitzen i cada cop són més els que es revolten davant d’una degradació de les seves condicions de vida i de treball i dels serveis públics». Estivill planteja la hipòtesi que l’any 2012 no s’inicia solament una època de canvis, sinó que potser aquests assenyalen un canvi d’època.
Contingut
El primer capítol està signat per Ivan Miró, que treballa a La Ciutat Invisible i és autor de diferents llibres sobre l’estructura urbana, els moviments socials i el cooperativisme, i examina com s’han originat i han confluït un conjunt de causes populars, quines formes autònomes d’organització i de lluita han adoptat i com s’ha inaugurat un nou cicle de desobediència civil activa.
L’activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, és l’autora del segon capítol, en què analitza com la lluita contra els desnonaments ha plantejat que a partir d’una reivindicació concreta és possible obtenir avenços substantius, superar possibles corporativismes i connectar amb el conjunt de la ciutadania sobre qüestions d’interès general.
Joan Cortines, sociòleg que treballa al Centre de Recerques Sociològiques i Polítiques de París, examina com les rendes mínimes estan funcionant a Catalunya i quin paper tenen en la protecció social; l’antropòleg Bienve Moya tracta sobre la cultura popular i de l’efecte que tenen les normatives limitadores i la incursió comercial en les activitats artístiques. El sociòleg Josep Maria Roselló reflexiona al voltant del naturisme i de com es passa d’un plantejament de transformació social a la defensa de la peculiaritat. Finalment, Dominique Sistach, professor de la Universitat de Perpinyà i membre del Centre Nacional de Recerca Científica, publica l’article «Perpinyà a la catalana: el vot al Front Nacional i les seves crisis identitàries».
Article de Jordi Estivill, L'anuari Societat catalana ja té set anys
 Recull de premsa
|
«La distància creixent entre ciutadans i polítics, l’extensió de la corrupció, la progressiva desafecció dels catalans que s’ha anat traduint en una afirmació prou massiva en favor del dret de decidir i d’una potencial independència, la consciència que l’Estat espanyol s’enfonsa, el nombre creixent de persones i moviments que comparteixen la insubmissió civil, fiscal, social, cultural, la força dels moviments socials... són signes comprovables d’uns canvis en profunditat.» Aquesta és la situació que el sociòleg Jordi Estivill descriu en la introducció de l’anuari 
