En l’actual context mediàtic digital, quines relacions comunicatives s’estableixen entre els moviments socials i els mitjans de comunicació? La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC, va voler contribuir a la reflexió i el debat al voltant d’aquesta qüestió amb la conferència «Moviments socials i la comunicació: lideratges, discursos i mitjans», que es va celebrar a l’IEC el 9 desembre passat i que va servir per a inaugurar el curs 2013-2014 de la Societat Catalana de Comunicació. En l’acte, moderat per Toni Aira, periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, hi van intervenir Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.

En els seus parlaments, les dues ponents van ressaltar que a Catalunya «tenim mitjans molt més plurals que a la resta de l’Estat» i, en aquest sentit, Forcadell va explicar que mai no ha estat convidada per cap televisió d’abast estatal a participar en cap tertúlia o entrevista. Segons ella, «la major part dels mitjans de comunicació espanyols no reflecteixen el que pensa la població, i malgrat que el culpable de la catalanofòbia és l’Estat, els mitjans de comunicació són els que l’atien, atès que en són vehiculadors». La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana va destacar, com a gran avenç en els mitjans de comunicació, l’aparició dels mitjans digitals, especialment les xarxes socials, sense les quals ―va dir― no s’hauria pogut fer la Via Catalana. Per a Casals ha estat clau l’aparició de nous mitjans de premsa escrita en llengua catalana.   El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC

Tweet

---

Manuel Ardit i Lucas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des del 1992, va morir el 8 de desembre passat a València. Segons l’historiador Albert Balcells, membre de la mateixa Secció, era «una figura de referència de la història del País Valencià» i «va estar fent recerca fins a l’últim dia». Ardit va ser el primer a fer una síntesi històrica de la crisi de l’Antic Règim i la Revolució Liberal al País Valencià, que recull l’obra Revolución liberal y revuelta campesina, 1793-1840 (1977). Per a Balcells, un dels principals mèrits d’Ardit és haver estat capaç de «revisar i matisar les seves tesis a partir de la pròpia recerca i la d’alguns dels seus col·legues», tal com va fer en el llibre Els homes i la terra del País Valencià, segles XVI-XVIII (1993).

Nascut a València el 2 de desembre de 1941, Manuel Ardit i Lucas era doctor en geografia i història, havia estat professor d’institut i era professor titular emèrit d’història moderna a la Universitat de València. Era especialista en història de la població i història agrària i, tot i que la seva recerca es va centrar principalment en els segles XVIII i XIX, va incloure àmbits cronològics més amplis. N’és una mostra la monografia dedicada al marquesat de Llombai, que abraça el període comprès entre els segles XIII i XIX. A banda de la història de la població i la història agrària, altres temes en els quals va centrar l’estudi van ser l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’erasmisme i la Inquisició al País Valencià. Ardit es va moure, explica Balcells, «amb la mateixa perícia en la monografia d’arxiu que en les grans obres de síntesi». Així, per exemple, va contribuir a la Història dels Països Catalans (1980) i és autor d’obres com Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Siglo de las Luces. Economía (2007). Era membre de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, director de la revista Afers des del 1987 i membre del Consell Directiu de la revista Catalan Historical Review, de l’IEC.   Recull de premsa

Tweet

---

La Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) i el Parlament Basc van presentar el 3 de desembre la nova edició de Linguae vasconum primitiae, de Bernard d’Etxepare, el primer llibre imprès en eusquera. Aquesta edició conté la traducció a onze idiomes, i inclou totes les llengües romàniques i d’altres com el quítxua. La versió catalana ha estat elaborada per Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre Linguae vasconum primitiae és un recull de poemes editat l’any 1545. L’obra, particularment extensa, és un conjunt de cobles, els arguments de les quals són la religió, les relacions amoroses, la defensa de les dones i l’exaltació de l’eusquera, i estan repartides en catorze apartats, que sumen 1.157 versos. En el pròleg del llibre, d’Etxepare ja es lamenta que una llengua tan important com l’eusquera no tingués cap producció escrita impresa i deplora que aquest fet contribuís a la falta de prestigi i reputació d’aquesta llengua en les nacions del món.

L’acte de presentació, que va tenir lloc a la seu del Parlament Basc, va coincidir amb la celebració del Dia Internacional de l’Eusquera, i hi van participar tots els autors de les traduccions a les distintes llengües.   Recull de premsa

Tweet

---