Vostè dirigeix el projecte Future Artic, ens pot explicar en què consisteix? Quin és el seu objecte d’estudi i quin és el seu mètode de recerca?
Future Artic arriba després de Forhot, un projecte que va ser la llavor d’aquest. Hi participen investigadors d’arreu del món, que treballen en àmbits diferents. Nosaltres hi participem representant Catalunya a través de l’Institut d’Estudis Catalans.
Estudiem com estan responent els ecosistemes àrtics i subàrtics a l’escalfament produït pel canvi climàtic. El que té d’especial aquest projecte és que es fa amb un sistema experimental creat de manera natural a partir de les fonts geotèrmiques que hi ha a Islàndia. A prop d’aquestes fonts, al sòl, l’ecosistema està vint graus per sobre de la resta de l’entorn. A mesura que te n’allunyes, la temperatura va disminuint, de manera que es generen gradients naturals que ens permeten estudiar la resposta dels ecosistemes a un escalfament progressiu. I això es genera contínuament: tenim respostes a curt termini, però també les que s’han generat fa tres-cents anys, quelcom que ens interessava molt per veure com s’adapta la vida a un escalfament progressiu al llarg del temps.
Què passa quan s’escalfen aquestes zones àrtiques i subàrtiques?
Són les més vulnerables, perquè són les que s’escalfen més i tenen una gran quantitat de carboni acumulat. Amb l’escalfament, aquest carboni se’n va a l’atmosfera i retroalimenta l’escalfament. Estem, doncs, preocupats per aquesta gran quantitat de carboni congelat que es pot descongelar.
També estem veient que amb el desglaç es perd el nitrogen del sòl i tot això va a l’Àrtic i canvia les condicions de l’oceà. També hi estan congelats tot tipus de microorganismes que, si reviscolen, no sabem què pot passar. Ara tenen aigua i temperatura per a tornar a estar actius. Poden sorgir malalties que havien passat a la història.
En quin punt es troba el projecte? En principi, s’havia d’acabar aquest 2021?
S’ha allargat. La pandèmia ha complicat molt els treballs i els viatges a Islàndia. Com a mínim, hi serem un any més.
Aquest projecte se suma a altres recerques ja en marxa a Suècia, Alaska i Sibèria en què l’IEC també participa.
Sí, allà estudiem directament el permagel, com es fon, què passa amb l’estructura geofísica: veiem com es col·lapsen els sòls, com els arbres i les cases tenen dificultats per a aguantar-se o com el mar s’emporta parts de la costa. I tornem al tema d’abans: ens preocupa també aquí com s’allibera diòxid de carboni a l’atmosfera. Penseu que aquest permagel és un reservori de carboni tres o quatre vegades més gran del que hi ha a l’aire. I recordem, una vegada més, que el canvi climàtic associat a aquest augment de diòxid de carboni ens ha de preocupar enormement com a societat. No estem preparats per a viure en un ambient tan calent, amb fenòmens extrems.
Aquesta recerca també continuarà durant dos o tres anys més.
Sí. Tot just ara ens han donat un nou projecte amb fons europeus, que lideraran Oriol Grau, Olga Margalef i Sergi Pla, que ens permetrà continuar treballant allà, també amb la participació de l’IEC, que finança una petita part de despeses no previstes.
Parlem ara del projecte Natura, Ús o Abús?: la revista Land s’ha fet ressò del treball de recerca sobre la sobreexplotació de recursos naturals Natura, ús o abús? (2018-2019), impulsat per l’IEC, i del qual també forma part. Està satisfet del recorregut d’aquesta investigació?
Sí, molt. És una revista internacional i l’article, que és un resum del llibre Natura, ús o abús? (2018-2019), aporta un exemple de l’ús, l’abús i la gestió dels recursos que es fa en un país europeu com és Catalunya. Pot ser útil per a gestors de tot el món, perquè el treball inclou recomanacions sobre l’ús dels recursos naturals.
Podeu consultar l’edició digital de Natura, ús o abús? (2018-2019) aquí i la notícia de la presentació de l’obra a la pàgina web de l’IEC. |
