Número 254
febrer 2021

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Doctor Clotet: «Hi ha molta gent bona en recerca, però les idees s’han d’executar: calen molts diners, i ràpid»

 

El doctor Bonaventura Clotet, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, lidera, juntament amb el doctor Oriol Mitjà, un assaig clínic amb un nou medicament contra la COVID-19. L’estudi avalua la seguretat i l’eficàcia d’un tractament que proporcionaria immunitat immediata contra la COVID-19.

Hem parlat amb el doctor Clotet sobre aquest assaig i sobre la situació actual de la pandèmia.

Doctor Clotet, aquest mes de febrer comença a Catalunya un nou assaig clínic amb un nou medicament que podria proporcionar immunitat immediata contra la COVID a persones que s’acaben d’infectar.

Tothom s’emmiralla en la vacuna; n’hi ha diverses que poden controlar la pandèmia, però cal comprovar-ne l’eficàcia (quant de temps durarà la protecció?, protegiran contra les variants?). Cal veure també com protegirem la gent gran que té més de setanta anys, que respon pitjor a les vacunes. Això ens exigeix continuar treballant per aconseguir tractaments eficients. 

En què consisteix el tractament que comença ara a Catalunya?

El tractament es basa en la immunoglobulina de Grifols, Gamunex®-C, i conté anticossos policlonals anti-SARS-CoV-2 obtinguts de donants de plasma que han superat la malaltia. S’administrarà durant les primeres 72 hores a persones no simptomàtiques però diagnosticades, i veurem si evoluciona o no. Serà un assaig doble cec, amb 800 persones infectades. L’objectiu és demostrar-ne l’eficàcia per a frenar la progressió amb ingrés hospitalari i, fins i tot, la mortalitat. 

A qui va dirigit?

Podria protegir la gent gran i el personal sanitari, així com pacients immunodeficients per als quals la vacunació no és recomanable. També contribuiria a ajudar a contenir brots en llocs on no s’hagi iniciat la vacunació o aquesta no hagi estat completada.

Quan en tindrem els primers resultats?

Els podríem tenir a la primavera.

Aquests medicaments podrien ser armes contra la COVID, juntament amb la vacuna. Però la vacunació va molt lenta. Com en valora el ritme? On hem de buscar la responsabilitat dels retards?

La indústria va desenvolupar les vacunes amb poc temps, però no es van calcular bé ni la capacitat de producció ni la necessitat. Nosaltres estem en la fase animal. Moltes vegades la gent es pregunta per què s’han de desenvolupar noves vacunes si ja n’hi ha. Però no totes són iguals; nosaltres estem intentant dissenyar un model de vacuna que pugui anticipar-se a les noves variants del virus. Volem fer front a la pandèmia amb una vacuna que s’anticipi, que desperti una resposta immunitària que desencadeni una producció d’anticossos contra regions molt conservades del virus i sigui eficaç malgrat les mutacions. La vacuna atacarà la immunitat cel·lular. Hi ha altres grups que ho estan investigant i totes les vacunes faran falta per a poder tenir prou producció i immunitzar tot el món. Si permetem brots, permetrem que el virus evolucioni i es torni resistent a les vacunes. És possible desenvolupar una vacuna pancoronavirus. Però en sortiran d’altres, de coronavirus, i també altres virus. Tot és una cursa i s’ha d’anar per davant. Si això s’hagués fet el 2012, hauríem pogut prevenir aquest brot. Cal fer recerca sobre salut humana i salut animal. Hem d’estudiar les malalties que afecten els animals i que podrien saltar als humans, però això cal fer-ho anticipant-se a la nova zoonosi.

Creu que les autoritats entenen la gravetat de la situació? Què li sembla que es facin les eleccions i que els ciutadans es puguin saltar el confinament per a anar a mítings?

Sempre dic que l’experiència no serveix per a prevenir, serveix només per a veure ràpidament que t’has tornat a equivocar. Els polítics no han sabut anticipar-se. Calen moltíssims diners, anem molt malament: dediquem 20.000 milions a l’exèrcit i 3.000 milions a la recerca. Definitivament, caldria invertir aquests pressupostos. Ens hem de poder anticipar, hi ha molta gent bona en recerca; les idees es poden tenir, però s’han d’executar: calen diners, i ràpid. Les donacions són importants. Per què cal recerca si ja la fan als Estatus Untis? Doncs, perquè cal recerca global, amb talent, cal dinamitzar la recerca global. La consolidació de les troballes científiques es produeix quan diferents grups demostren el mateix. A més, cada estudi sempre millora l’anterior encara que siguin molt semblants. Tanmateix, estimular la competitivitat és bo. 

Notícies

* La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans reivindiquen el plurilingüisme com un patrimoni comú

* L’IEC i la Fundació Pere Coromines publiquen la versió digital de l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines

* L’IEC estrena un nou web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans

* Es publica a la revista Land un article de síntesi sobre el projecte de l’IEC «Natura, ús o abús?»

* Joandomènec Ros: «M’agrada recordar Badia i Margarit com el rector que va transformar la universitat franquista en una universitat lliure»

* Jordi Camí s’endinsa en les bases cognitives de l’il·lusionisme en el seu discurs de presentació com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* L’IEC edita Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), de Ferran Soldevila

* L’IEC participa en la commemoració del 125è aniversari de la Biblioteca Pública Arús

* Doctor Clotet: «Hi ha molta gent bona en recerca, però les idees s’han d’executar: calen molts diners, i ràpid»

* Què passa quan el gel de l’Àrtic es fon a causa de l’escalfament de la Terra?

* Es posa en marxa el curs Linguistic Diversity, What for?

* El volum I de l’Obra científica de Pasqual Calbó rep el Premi Emili Darder que atorga l’Obra Cultural Balear

* La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya, objecte de debat a l’IEC

* Xavier Úbeda: «Les urbanitzacions són un dels pitjors invents del segle XX»

* La Universitat Jaume I de Castelló premia Vicent Pitarch pel seu compromís amb la llengua i la cultura


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa