El ponent va plantejar que el foc ha de ser un aliat nostre, tesi en la qual va fer èmfasi durant tota la sessió: «No podem anar en contra d’ell, el fem servir molt». Segons Úbeda, la teoria del «Foc zero» no és viable: «Intentar que no cremi res és una utopia; al final esclatarà». Ara bé, va puntualitzar que això no significa que els incendis no siguin un problema.
El geògraf va destacar que és molt important gaudir d’una biodiversitat heterogènia als boscos: «Quan la biodiversitat és baixa i es crema, és molt difícil que torni a aparèixer; hauríem de tendir a tenir paisatges heterogenis». Així mateix, va carregar contra el model de les urbanitzacions: «Les urbanitzacions són un dels pitjors invents del segle XX». Els culs-de-sac dificulten que els bombers puguin realitzar la seva feina d’una manera eficaç: «Són trampes. Van en contra de tot allò que els geògrafs podem pensar com un bon plantejament urbà».
Per evitar els grans incendis existeixen solucions: «Els geògrafs creiem en els plans tècnics de gestió i millora forestal». Ara per ara, estem immersos en el Pla general de política forestal de Catalunya 2014-2024, i el ponent pensa que s’hauria de promocionar la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per a potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals.
Els boscos ofereixen uns serveis ecosistèmics, com el sosteniment de la nostra salut, i també ecològics, com la conservació de la biodiversitat de la resta de les espècies de flora i fauna: «Tenim la imatge que només serveixen per a passejar-hi, però ens ajuden en moltes altres coses». És per això que el ponent va subratllar que seria interessant oferir una educació ambiental més àmplia que l’actual.
Finalment, Úbeda va concloure que «l’enemic no és el foc, sinó els grans incendis forestals fora de capacitat d’extinció» i va sentenciar que «la gestió de tot territori és bàsica». El geògraf va demanar més inversió en recerca i l’establiment de més contactes entre administracions, operatius i recerca. |
