Vicent Pitarch va estudiar filosofia i lletres (especialitats de filologia romànica i filosofia) a les universitats de València i Barcelona; en aquesta darrera es va doctorar en filologia catalana. Ha estat catedràtic de batxillerat, professor associat a la Universitat Jaume I de Castelló i és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística (antic Grup Català de Sociolingüística, del qual fou cofundador).
Des del 1985 és membre de l’IEC (adscrit a la Secció Filològica). Promotor i membre fundador de la Fundació Carles Salvador, és així mateix membre del patronat de la Fundació Huguet. És el delegat de la Presidència a la seu de l’IEC a Castelló de la Plana d’ençà que es va inaugurar (2001). Va fundar el programa Nosaltres els valencians a Ràdio Popular de la Plana (1969-1980) i la primera escola en català, El Rotgle, a les comarques valencianes del nord.
És autor de llibres de text de llengua i literatura catalanes, i ha publicat treballs de sociolingüística, sobre la cultura (especialment sobre les Normes de Castelló, Carles Salvador i Gaietà Huguet), i sobre senderisme. Cal destacar Defensa de l’idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), i Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme (2011), entre d’altres. Ha rebut nombrosos premis i distincions, com ara el I Premi Socarrat Major, de l’associació cultural Socarrats; el Premi Enric Soler i Godes a la Innovació Educativa (2003), de la Fundació Càtedra Soler i Godes, i el Miquelet d’Honor (2006), de la Societat Coral El Micalet. També ha rebut els guardons literaris següents: Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig 1997, per Control lingüístic o caos, i el IV Premi Ulisses (2002) de narrativa per De camí a Fisterra. |
