Ros va recordar que Rossend Arús es va convertir en un far de coneixement de la societat popular del segle XIX: «Volia que els ciutadans, especialment els de la classe treballadora, poguessin saciar la set de coneixement que la societat els negava». Així mateix, va afegir que la BPA conté un gran ventall d’obres sobre maçoneria: «A Espanya, un país profundament catòlic, sempre s’havia considerat que els heterodoxos eren sospitosos».
Arús es va involucrar en la maçoneria i la política amb l’adveniment de la Primera República i va col·laborar amb les primeres formes de catalanisme polític organitzat. El maçó va difondre els seus valors democràtics enmig d’una societat moralment molt estricta. Abans de morir (1891), va manifestar als seus hereus de confiança, Valentí Almirall i Antoni Farnés, la seva voluntat de crear la biblioteca, que es va fundar quatre anys més tard.
El ponent de la conferència, Ramon Pinyol, va contextualitzar la situació dels maçons en aquella època esmentant l’obra Historia de los heterodoxos españoles, de Marcelino Menéndez Pelayo: «El mot heterodox inclou panteisme, ateisme, naturalisme, bruixeria, maçoneria i un llarg etcètera». L’obra critica els catòlics d’aquells temps que optaven per apartar-se de l’Església.
Referint-se a Jacint Verdaguer, l’altre protagonista de la xerrada, el ponent va afirmar que, per al poeta, «els heterodoxos eren totes les confessions protestants». Pinyol va mencionar els personatges heterodoxos més destacats que van tenir alguna mena de relació amb Verdaguer, com Joaquim Maria Bartrina, Francesc Soler i Capdevila, Víctor Balaguer o Valentí Almirall, marmessor del mateix Arús.
Pinyol va subratllar que Verdaguer va influenciar en el pensament del maçó: «Arús era republicà confés, lliurepensador i gens clerical. Els seus valors són una mostra clara de l’admiració que sentia per Verdaguer.» A més, el ponent va sentenciar que aquest sentiment era recíproc: «No dubto que Verdaguer també tenia afecte a la persona d’Arús».
Abans de felicitar la BPA pel seu 125è aniversari, Pinyol va mostrar fotografies d’unes pàgines en què queda constància de les dedicatòries autògrafes que es van escriure Arús i Verdaguer. |
