Núria Salán, que va titular el seu discurs «La tecnologia i la nostra vida: quan la petita es fa gran…», va començar la seva intervenció citant el poema «Divisa», de Maria-Mercè Marçal, que va ser professora seva: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida». Amb aquests versos, Salán va sintetitzar la seva història, des que era una nena i va voler ser científica quan tothom li deia que allò no feia per a ella fins avui, després d’anys de recerca i tasca docent.
![](https://taller.iec.cat/noticiari/imatges/IMG_7109.JPG)
Va comparar la seva evolució amb la de la tecnologia, a la qual va definir com la germana petita de les ciències, i va recordar el paper dels investigadors que no es rendeixen mai: «La millor tecnologia ha vingut de la passió de les persones que s’hi han dedicat, gent amb ganes de canviar el món». També va recordar les virtuts de la tecnologia: «És facilitadora: sempre troba maneres més ràpides, més fàcils, més econòmiques de fer les coses; és generosa: desplega tots els recursos per a atendre qualsevol necessitat; és sanadora: en temps de pandèmia, la tecnologia ha permès que la gent no se sentís tan sola, s’han fet proves més ràpides i s’han creat robots per a desinfectar sales». En aquest sentit, Salán va recordar el projecte TelecomuniCAT, impulsat per la Societat Catalana de Tecnologia, perquè cap persona hospitalitzada per la COVID-19 no quedés aïllada de l’entorn.
Durant la celebració, també es va fer el lliurament dels diplomes corresponents als Premis Sant Jordi 2020.
![](https://taller.iec.cat/noticiari/imatges/_MG_5231.JPG)
L’acte va comptar també amb la interpretació d’El cant de la senyera i de l’himne Els segadors, a càrrec de Jordi Figaró a la tenora. |