Carme Torras va començar afirmant que «és un honor doble el fet que se m’hagi convidat a formar part d’aquesta institució: per una banda, en l’àmbit professional i, per l’altra, des del punt de vista sentimental. Mai no m’ha agradat haver d’escollir entre les ciències i les lletres, i a l’IEC es reuneixen aquests dos vessants del saber. I és un goig que se’m brindi l’oportunitat de parlar de la robòtica i l’aprenentatge automàtic tant des del punt de vista científic com humanístic».
Va afirmar que ara, que tot evoluciona tan de pressa, «la capacitat d’adaptació i aprenentatge també es valora molt en les màquines. Però què volem dir quan diem que un robot aprèn? Quin tipus d’aprenentatge està a l’abast d’una màquina?».
Carme Torras va explicar que «les noves tecnologies informàtiques i robòtiques d’interacció amb les persones en els seus entorns quotidians plantegen tot un seguit de reptes, tant d’investigació tecnocientífica com d’humanitats i ciències socials, que constitueixen temes candents, de gran actualitat i amb un elevat potencial per a marcar futur».
Torras també va comentar que «pel que fa a la investigació tecnocientífica, preveiem dos avenços fonamentals que milloraran no només la comunicació persona-màquina, sinó també la col·laboració persona-robot en el món físic. En la tecnologia informàtica, la comprensió semàntica de les situacions permetrà un nivell de raonament i d’explicació de les raons subjacents a la presa de decisions automàtica, que actualment està fora de l’abast i limita l’aplicabilitat de tècniques com l’aprenentatge profund. En robòtica, la modelització per part del robot de les seves pròpies capacitats serà un ingredient clau per a augmentar significativament la seva autonomia durant els pròxims anys».
Finalment, Carme Torras va afegir que «aquests avenços, sens dubte, donaran lloc a aplicacions informàtiques d’elevat rendiment i a robots més versàtils, però al seu torn també comportaran nous problemes i, en particular, intensificaran el debat sobre si s’ha de dotar els programes de més capacitat per a prendre decisions i els robots de més autonomia».
Carme Torras és llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, màster en ciències de la computació per la Universitat de Massachusetts a Amherst i doctora en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Torras és professora d’investigació del CSIC des del 1991, ha dirigit diversos projectes europeus i és coautora de cinc llibres i més d’un centenar d’articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica. Ha estat guardonada amb el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el Premi Rafael Campalans de l’IEC i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
Torras és membre numerària de l’Acadèmia Europaea i membre electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Podeu veure el discurs aquí.
Podeu veure la publicació del discurs aquí. |
