L’Hospitalet de Llobregat és, en nombre d’habitants, la segona ciutat de Catalunya i la cinquena de tot el domini lingüístic català, només superada en aquest sentit per Barcelona, València, Palma i Alacant. És un territori sociolingüísticament i culturalment molt complex i, alhora, presenta grans oportunitats per al desenvolupament de la llengua catalana. Els dies 21 i 22 d’octubre la Secció Filològica hi va celebrar el ple mensual i dues sessions obertes al públic en què va radiografiar l’estat de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a la ciutat.

El ple de la Secció Filològica, encapçalat per la presidenta, M. Teresa Cabré, va ser rebut per l’alcaldessa, Núria Marin, divendres, 21 d’octubre, a les dues de la tarda, al palauet Can Buixeres. La primera sessió pública, titulada LL’HENGUA, va començar a les cinc de la tarda, a l’auditori Barradas, amb la participació del regidor de Cultura, David Quirós, i M. Teresa Cabré. Tot seguit, es van pronunciar les conferències següents: «Toponímia històrica de l’Hospitalet de Llobregat», a càrrec de Josep Moran, membre de la Secció Filològica i director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; «La situació sociolingüística a l’Hospitalet de Llobregat», a càrrec d’Albert Fabà, sociolingüista; «Del Servei d’Acolliment Lingüístic a la Gimcana de les Llengües», per Gemma Vázquez, directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet; «Cursos d’acollida», a càrrec d’Ahmed Yafou, president de l’Associació Cultural Mediterrània, i, finalment, Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica i presidenta de la Comissió de Gramàtica de l’IEC, presentà la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC. Un col·loqui moderat per Ramon Sistac, membre de l’IEC, i un espectacle de Jazz Manouche a cura de l’Escola de Música – Centre de les Arts de l’Hospitalet de Llobregat, va cloure la sessió El Centre Cultural Bellvitge va ser l’escenari, el dissabte 22 d’octubre, de la segona sessió de les jornades, titulada L’HITERATURA, que va consustir en les conferències següents: «Presència de l’Hospitalet de Llobregat a la literatura», pel filòleg i documentalista Carles Ferrer; «L’experiència del Premi L’H Confidencial i l’especialització de la Biblioteca La Bòbila en novel·la negra», a càrrec del director de la Biblioteca La Bòbila, Jordi Canal; «L’evolució del català a l’Hospitalet», que va pronunciar Matilde Marcé, membre de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat; «L’Hospitalet: Districte Cultural», a càrrec de Joan Francesc Marco, coordinador de projectes estratègics de l’Ajuntament de l’Hospitalet, i, finalment, «L’Hospitalet Escriu», per Gemma Isern i Olga Marcos, coordinadores de la iniciativa L’Hospitalet Escriu de la Biblioteca Central Tecla Sala. Per acabar, s'hi va celebrar un col·loqui moderat per Màrius Serra.

Tweet

---