'Treure un petit tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar’ i ‘Pelar o irritar la pell (d’una part del cos)’ són les dues definicions que recull el DIEC2 per al verb encetar. Si s’analitza el context en què es fa servir, però, la conclusió a què s’arriba és que l’ús més habitual no és cap dels que recull el Diccionari ―encetar s’usa sovint com a sinònim d’iniciar una acció, una tasca o un desplaçament d’una certa durada. Més enllà de la definició d’un mot que recull el Diccionari, com es pot saber el context en què s’usa? L’IEC disposa d’un recurs lingüístic que permet saber-ho. Es tracta del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), i ara s’hi pot accedir més fàcilment i ràpida que mai: n’hi ha prou a fer un clic un cop feta una cerca des de qualsevol dels diccionaris de l’Institut. |
Així, per exemple, si busquem encetar al DIEC2, apareixen cinc pestanyes, quatre de les quals porten a les definicions del mot incloses al Diccionari del català contemporani, al Diccionari català valencià balear, al Diccionari de sinònims d’Albert Jané i al Diccionari de ciència i tecnologia, i una última al CTILC. En clicar en la del CTILC, es mostren els contextos en què apareix dins del Corpus, essent-ne alguns exemples la frase «La senyora encetava el diàleg parlant del temps», de l’obra Bearn de Llorenç Villalonga, i «Fa uns dies que s’han encetat les obres als claustres», apareguda en un butlletí municipal de la Seu d’Urgell del 1980.
El CTILC té 52.000.000 de mots procedents d’una gran varietat de textos escrits en llengua catalana entre els anys 1832 i 1988. Les paraules que inclou provenen de registres literaris ―narrativa, teatre, poesia, assaig― i no literaris, com tractats i manuals sobre diverses disciplines, articles en publicacions especialitzades i de divulgació, textos legals, premsa diària i publicacions periòdiques diverses, etc. |
 
|
