En la seva intervenció, Martí Teixidó va assegurar que l’escola «havia quedat endarrerida respecte als avenços en neurologia, psicologia i comunicació de masses», però que la innovació educativa avança «gràcies a l’esforç i la iniciativa dels professionals i a l’autonomia dels centres».
Tot seguit, el president de la SCP va donar pas a la intervenció, en vídeo, de Neus Sanmartí, especialista en didàctica de les ciències i en formació del professorat. Sanmartí va dir que, a Catalunya, els mestres sempre han sigut innovadors. El repte, va afegir, «és que a les escoles, sobretot a les públiques, hi hagi una continuïtat i estabilitat en el professorat perquè pugui tirar endavant aquesta innovació».
Al seu torn, Carme Ortoll va afirmar que la innovació pedagògica «és un procés de canvi i de renovació que es fonamenta en la recerca, respon a l’evolució social i condueix a una millora del sistema educatiu centrat en l’alumne». Ortoll va afegir que aquesta innovació «ha d’assegurar que cada alumne desenvolupa al màxim les seves capacitats i ha d’implicar la totalitat de la comunitat educativa».
Acabades les intervencions, la jornada va continuar amb els sis debats que van tractar diverses qüestions relacionades amb la innovació educativa, com ara la recerca fonamentada, l’adopció d’innovacions educatives, l’equip docent, l’organització de l’aprenentatge, les xarxes d’intercanvi, i les institucions i la política.
|
La 
