Algunes branques de la ciència, com les ciències socials —i la sociologia en particular—, tenen dificultats per a avaluar l’impacte social de la recerca. O dit en altres paraules i en forma de pregunta: els diners públics invertits en recerca realment milloren la vida de les persones? El passat dimecres 20 de juliol, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va presentar un estudi pioner sobre l’impacte de la sociologia en la millora de la societat catalana. L’estudi ha estat finançat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i elaborat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC.

Un equip dirigit per Teresa Sordé, doctora en sociologia i presidenta de l’ACS, i Mar Joanpere, professora de la Universitat Rovira i Virgili i vicepresidenta de l’ACS, ha analitzat, a partir d’indicadors i d’una enquesta feta a més de sis-cents sociòlegs, les millores que en els darrers anys ha promogut la sociologia a Catalunya. En concret, s’han fixat en àmbits com la millora dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) del 2030; el lideratge en la reducció de la violència de gènere a les nostres institucions, com les universitats; la reducció de l’absentisme escolar, i la vulnerabilitat de col·lectius, com la comunitat gitana a diferents barris i ciutats de Catalunya. En l’acte de presentació de l’estudi, hi van intervenir Mar Joanpere i Marta Soler, doctora per la Universitat Harvard i expresidenta de l’Associació Europea de Sociologia. Soler va destacar la importància de la contribució del catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha pel que fa a la definició dels indicadors. Flecha és Premi Catalunya de Sociologia i investigador de referència en temes de violència de gènere i impacte social. És assessor i president del grup creat per la Comissió Europea (CE) per a establir mecanismes d’avaluació en tots els programes de recerca de la CE.  Per la seva banda, Mar Joanpere va subratllar la importància de la recerca per a identificar i abordar la problemàtica de la violència de gènere aïlladora, és a dir, la violència contra les persones que es posicionen o ajuden les víctimes.  Podeu consultar l’estudi sencer en aquest enllaç.

Tweet

---

El director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Lluís Torner, va ser un dels guardonats d’enguany amb la Creu de Sant Jordi. Entre els premiats també hi ha el grup musical Estopa, la Companyia Elèctrica Dharma, l’actriu Carme Elias i l’esportista Laia Palau, entre d’altres. L’acte de lliurament va ser presidit per Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, i va tenir lloc l’11 de juliol a Mataró.

Lluís Torner és un referent mundial en el camp de la física, especialment en fotònica, i va néixer a la comarca del Berguedà. És llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual és catedràtic. Ha estat president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) del 2009 al 2014. L’any 2002 fundà l’ICFO, centre que dirigeix des d’aleshores. La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot en l’àmbit dels anomenats solitons òptics, matèria en què és reconegut internacionalment com a científic capdavanter. Ha estat escollit fellow de la Societat Americana d’Òptica, de la Societat Europea d’Òptica i de la Societat Europea de Física, i és assessor de nombroses entitats públiques i privades europees, americanes i australianes. És membre de l’IEC des del novembre del 2018.

Tweet

---

Els dies 21 i 22 de juliol, la Secció d’Aqüicultura de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la jornada Micro- and nanoplastics pollution: putting an eye on the Mediterranean area, que tenia com a objectiu crear un nexe d’unió entre tota la comunitat científica catalana que, des d’una perspectiva molt àmplia, treballa en els efectes de la contaminació per micro- i nanoplàstics tant en ecosistemes i xarxes tròfiques com en salut animal i humana. L’objectiu era conèixer i intercanviar experiències, establir contactes i afavorir sinergies i col·laboracions científiques.

La jornada, l’idioma oficial de la qual va ser l’anglès, es va estructurar en conferències plenàries i sessions amb comunicacions orals de durada més curta, agrupades en quatre àmbits, que van incloure des de projectes de ciència ciutadana fins a recerca bàsica. La intenció de l’organització era que tots els grups de recerca i investigadors tinguessin cabuda en la jornada i presentessin els seus treballs. La coordinadora de la Secció d’Aqüicultura de la SCB, Nerea Roher, va obrir la sessió d’inauguració. «L’objectiu és reunir tots els experts que treballen en tots els àmbits de micro- i nanoplàstics a casa nostra, però la jornada també treballa amb una vocació internacional», va assegurar. «Partint de la base que ens importa la salut dels organismes que habiten el planeta, la idea és abordar la temàtica triada des de totes les perspectives i tenint en compte tots els possibles actors que hi poden contribuir.» Per aquest motiu, la seu de l’IEC va aplegar persones investigadores que fan recerca, agències públiques i actors de ciència ciutadana. Tal com va confirmar Roher, la intenció és que aquestes comunicacions se segueixin celebrant any rere any i que representants de totes les institucions s’incorporin al comitè científic. En total, les jornades van incloure una vintena de ponències, que van combinar el mode presencial i el virtual, a causa de les intervencions de conferenciants internacionals. Així mateix, el 21 de juliol va tenir lloc una sortida a la Fundació per a la Conservació i la Recuperació d’Animals Marins (CRAM), que té diversos projectes centrats en els microplàstics, com la sensibilització pesquera i la recuperació de tortugues marines a la província de Tarragona, o una campanya oceanogràfica per a l’estudi de la població planctònica i de microplàstics a la zona d’especial conservació Costes del Maresme.

Tweet

---

En el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) del passat 6 de juliol es van esmentar els diversos membres que han estat reconeguts per la seva trajectòria o que han rebut alguna distinció recentment. Els recollim a continuació.

Gabriel Amengual Coll, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser nomenat membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Políticas y Morales el passat 24 de maig. Montserrat Bacardí i Tomàs, membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica, ha estat elegida membre de la Fundació Mercè Rodoreda i membre de la Comissió Tècnica. Pilar Bayer i Isant, membre emèrita de la Secció de Ciències i Tecnologia i delegada de l’IEC a la Societat Catalana de Matemàtiques, ha rebut una de les medalles 2022 que concedeix la Real Sociedad de Matemática Española (RSME), per la seva trajectòria en el camp de la investigació, la gestió i la docència en matemàtiques. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l’IEC, ha estat inclosa en el rànquing publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de les cinc mil científiques més destacades del món que treballen en organismes espanyols, cinquanta-vuit de les quals són de la Universitat Pompeu Fabra. Alícia Casals i Gelpí, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia, va rebre la Medalla d’Honor 2022 de la Xarxa Vives d’Universitats el dia 12 de juliol a la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, també va ser guardonada amb el Premi Carrera Acadèmica, atorgat pels Enginyers Industrials de Catalunya, en el marc de la Diada de l’Enginyer, el 28 de juny passat.  Andreu Casero Ripollés, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser elegit nou president de la Societat Espanyola de Periodística (SEP), el dia 15 de juny de 2022, en el marc del 28è Congrés Internacional d’aquesta societat. Andreu Mas-Colell, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i delegat a l’IEC de la Societat Catalana d’Economia, ha estat escollit nou president del Consell d’Administració del Banc de Sang i Teixits.  Joan-Francesc Mira i Casterà, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de València el dia 23 de juny en reconeixement de la seva trajectòria intel·lectual, acadèmica i literària. Rosa M. Poch Claret, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha estat nomenada per a rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida pel Govern de la Generalitat. Trinitat Pradell i Cara, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida pel Govern de la Generalitat. Flocel Sabaté i Curull, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, va rebre el 5 de juliol el 37è Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, atorgat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, pel seu llibre La pena de mort a la Catalunya baixmedieval. Retrat d’una societat, publicat a l’editorial Base. Lluís Torner i Sabata, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, ha rebut la Creu de Sant Jordi 2022 que concedeix la Generalitat de Catalunya, pel seu lideratge en investigació en ciències fotòniques, un àmbit cabdal per a abordar els reptes de la humanitat durant el segle XXI. Josep Vallverdú i Aixalà, membre emèrit de la Secció Filològica, ha entrat a formar part de la galeria dels lleidatans il·lustres del Palau de la Paeria. L’acte oficial de col·locació del seu retrat va tenir lloc el 4 de juliol.

Tweet

---