El pròxim mes de setembre l’OQL farà públic el seu primer informe, que analitza la qualitat de la llengua en la publicitat radiofònica. L’estudi es basa en un corpus de cent tres falques emeses durant el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. L’objectiu d’aquestes campanyes sectorials que posa en marxa l’OQL és fer una fotografia general tan completa com sigui possible de l’estat de la llengua en cada àmbit, de manera que en els informes, a banda dels mals usos que es puguin detectar, s’hi reflectiran especialment els bons usos, la variació i la riquesa expressiva que s’observi en els textos analitzats.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC. «Cal celebrar que el país hagi posat la qualitat entre els factors importants quan parlem de planificació lingüística», va recalcar la filòloga. «Per a la sociolingüística, analitzar els usos és complex, però analitzar la qualitat encara ho és més.» Un dels problemes principals per tal de mesurar la qualitat és definir què s’entén per la noció de qualitat. Segons Cabré, els criteris per a definir-la han de ser mesurables. «Ens trobem davant un tema d’alta complexitat en el qual caldrà abocar molts esforços si volem completar el paisatge de la normalització de la llengua en totes les terres de parla catalana», va assegurar. Per acabar, va celebrar que el PNL tingui un eix dedicat a la qualitat i que aquest estigui en mans de l’Institut: «La SF tenia un camí iniciat relacionat amb la noció de qualitat. Per tant, algunes de les qüestions inicials ja estaven plantejades.»
A continuació, va intervenir Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Va lamentar que els reptes per a la qualitat de la llengua són «ingents», però va coincidir amb Cabré en el fet que la SF és el millor aixopluc per a plantejar aquests reptes. «Necessitem reflexió, recerca, propostes de canvi. El repte per a entendre quins són els camins que hem de traçar pel que fa a la qualitat de la llengua s’ha de posar sobre la taula. Hi ha aspectes en què anem bé, però en d’altres, no», va manifestar. A tall de conclusió, va remarcar que les activitats dels éssers humans tenen un impacte en la qualitat lingüística, com els debats públics sobre els usos inclusius de la llengua. «Quan diem que la lingüística no té cap mena de poder sobre la realitat, perdem de vista que sí que hi ha impactes», va sentenciar.
Oriol Camps, director del projecte de l’OQL, i Jaume Salvanyà, tècnic lingüístic de la SF, van presentar el nou web de l’OQL. Obert al públic des d’aquesta mateixa setmana, el web està dissenyat perquè s’hi pugui accedir des d’ordinadors, mòbils i tauletes tàctils. La plataforma serveix per a presentar l’OQL a la societat, oferir una via de contacte i posar a l’abast de tothom els resultats de les diferents campanyes que es portin a terme. El web disposa d’un document, que porta per títol «Sobre la qualitat lingüística», que exposa els aspectes que tindrà en compte l’OQL per a valorar i analitzar la qualitat de la llengua.
Tal com va apuntar Camps, s’ha creat l’Observatori perquè «no es pot parlar de qualitat a base de precisions caçades al vol. No podem fer ciència sense analitzar les observacions que recullin les dades de la realitat, sobre els encerts i els errors». Va anunciar que l’OQL valorarà factors com la pronúncia, la construcció de frases, les formes morfològiques, l’adequació del llenguatge en cada situació… «Cal avaluar-ho tot», va subratllar. «Volem ajudar a millorar els usos públics. Podem oferir assessorament a aquelles persones que ho demanin i a aquelles que ens acceptin que els en fem». El filòleg va afirmar que tot aquest coneixement permetrà suggerir els canvis necessaris per a anar cap a la qualitat lingüística.
El mateix Oriol Camps, juntament amb Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra, van protagonitzar una taula rodona titulada «L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística», que es va fer després de la presentació de la nova plataforma digital.
La cloenda de l’acte va ser a càrrec de Nicolau Dols, president de la SF. «Avui hem presentat un Observatori», va començar, «que observa, perquè tenim la confiança que existeixen parlants prestigiosos de català. Si no tenim això, no tenim res.» Dols va advertir que «allò que està en perill no és la unitat de la llengua, sinó la seva integritat». Per al lingüista, una llengua íntegra és aquella que serveixi per a totes les funcions socials, «però ja hi ha pràctiques que són contràries a aquesta integritat». Per a aconseguir-la, cal crear un marc comunicatiu comú a les terres de parla catalana. Respecte a l’OQL, Dols va insistir que «no és una eina per a esbroncar els que ho fan malament, sinó per a detectar usos prestigiosos de la llengua», i va convenir amb la presidenta Cabré que «som aquí per a fer el millor que sabem fer: resseguir els usos lingüístics i ajudar en aquest procés de vertebració lingüística i nacional». |
