La jornada, l’idioma oficial de la qual va ser l’anglès, es va estructurar en conferències plenàries i sessions amb comunicacions orals de durada més curta, agrupades en quatre àmbits, que van incloure des de projectes de ciència ciutadana fins a recerca bàsica. La intenció de l’organització era que tots els grups de recerca i investigadors tinguessin cabuda en la jornada i presentessin els seus treballs.
La coordinadora de la Secció d’Aqüicultura de la SCB, Nerea Roher, va obrir la sessió d’inauguració. «L’objectiu és reunir tots els experts que treballen en tots els àmbits de micro- i nanoplàstics a casa nostra, però la jornada també treballa amb una vocació internacional», va assegurar. «Partint de la base que ens importa la salut dels organismes que habiten el planeta, la idea és abordar la temàtica triada des de totes les perspectives i tenint en compte tots els possibles actors que hi poden contribuir.» Per aquest motiu, la seu de l’IEC va aplegar persones investigadores que fan recerca, agències públiques i actors de ciència ciutadana. Tal com va confirmar Roher, la intenció és que aquestes comunicacions se segueixin celebrant any rere any i que representants de totes les institucions s’incorporin al comitè científic.
En total, les jornades van incloure una vintena de ponències, que van combinar el mode presencial i el virtual, a causa de les intervencions de conferenciants internacionals. Així mateix, el 21 de juliol va tenir lloc una sortida a la Fundació per a la Conservació i la Recuperació d’Animals Marins (CRAM), que té diversos projectes centrats en els microplàstics, com la sensibilització pesquera i la recuperació de tortugues marines a la província de Tarragona, o una campanya oceanogràfica per a l’estudi de la població planctònica i de microplàstics a la zona d’especial conservació Costes del Maresme. |
