La benvinguda va ser a càrrec de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que va presentar breument l’acadèmia nacional de Catalunya i va afirmar que l’IEC «no és una estructura decorativa, no és només representativa com les acadèmies dels grans imperis, sinó que és una estructura de treball».
Seguidament va ser el torn de Joan-Francesc Fondevila-Gascón, un dels presidents del congrés de la SCC, que va explicar que aquesta cinquena edició del congrés compta amb «una gran diversitat, amb una quarantena de comunicacions científiques, amb gairebé vuitanta autors i una vintena d’universitats representades».
Després va ser el torn de Sergi Cortiñas, president de la Societat Catalana de Comunicació, que va explicar com es va originar aquest congrés: «És una continuació d’una trobada d’investigadors i assemblea de socis que es feia a Girona, es va transformar una vella trobada d’investigadors en un congrés internacional de recerca en comunicació». També va posar especial èmfasi en la mida del congrés: «És un congrés de mida mitjana, que vol tocar de peus a terra, amb unes tarifes low-cost i obert a recerca consolidada». Cortiñas també va voler ressaltar el fet que «aquest és el primer congrés que fem amb la revista de comunicació ja indexada a JCR, l’índex més prestigiós del món pel que fa a revistes científiques».
.jpg)
L’acte inaugural del V Congrés va consistir en una taula rodona sobre transferència del coneixement. Hi van participar Javier Lafuente Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Oriol Amat i Salas, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL); Josep Eladi Baños Díez, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i Alfonso Méndiz Noguero, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Teresa Cabré va moderar l’acte.
El títol taula rodona, molt suggeridor, va ser: La transferència de coneixement. La presidenta de l’IEC va iniciar el diàleg de la taula afirmant que la transferència és l’acció o efecte de transferir. «Transferència és una paraula que evoca dinàmica, és procés. I transferir està molt lligat a comunicar, a difondre, a estendre, a divulgar... Des d’un origen i determinats individus que són productors passa alguna cosa a un destinatari ubicat en un altre lloc que té la missió d’entomar i projectar».
Cabré va continuar la seva introducció amb la idea que abans es parlava de transferència de tecnologia: «Ara de transferència de coneixement. Partim del supòsit que tot centre de producció d’alguna cosa, aquella cosa la pot passar a un altre lloc i en pot esperar uns resultats, una projecció, una aplicació determinada».
La presidenta de l’IEC va continuar el seu parlament amb el convenciment que les universitats produeixen coneixement. «L’IEC també, tot i que no en la mateixa mesura, ni en els mateixos sectors, ni amb la mateixa perspectiva. L’IEC, en allò que és la producció científica, no pot competir amb les universitats perquè tenim terrenys absolutament diferents. L’IEC només pot projectar la seva producció en recerca en perspectiva de país, com diu la consellera Geis. Jo en dic catalanística en sentit ampli. Tot allò que afavoreix, que es tradueix en benefici de les terres de llengua i cultura catalanes. La recerca de l’IEC se circumscriu a un servei de país».
Després va ser el torn dels cinc rectors de les universitats catalanes: Alfonso Méndiz Noguero (UIC); Josep Eladi Baños Díez (UVic-UCC); Josep Maria Garrell (URL); Oriol Amat i Salas (UPF), i Javier Lafuente Sancho (UAB) i president de la Xarxa Vives, entitat que coordina l’activitat de vint-i-dues universitats dels territoris de parla catalana.
Alfonso Méndiz Noguero, rector de la UIC, va iniciar el seu parlament assenyalant que «la transferència és una obligació de la universitat. Nosaltres creem coneixement i és la nostra obligació donar a la societat el que ella ens ha donat».
I va destacar dues idees: «la transferència és el futur de la universitat, estem abocats a fer-ne, no només docència i recerca» i «sense transferència no tindrem sentit com a universitat».
Per la seva banda, Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC, va parlar des d’una òptica exclusivament universitària.
«La recerca no constituïa un element propi de les universitats fins a la creació de la Universitat de Berlín el 1810. A Espanya no va ser fins ben entrat el segle XX que la recerca comença a acceptar-se com una funció dels professors universitaris. Darrerament s’ha afegit la transferència de coneixement a les tasques tradicionals de docència i recerca».
Eladi Baños va voler separar la comunicació social de la ciència del que seria la transferència de coneixement. «La primera és de gran importància i hauria de formar part de tots els plans d’estudi dels estudiants universitaris, especialment dels de graus científics, però també dels de ciències de la comunicació. Els primers han d’aprendre la importància d’explicar a la societat allò que suposa el descobriment científic i fer-ho amb un llenguatge i mitjans que permetin la seva comprensió. Si volem que la societat en general comprengui la importància de la ciència, cal fer una aproximació que permeti comprendre els fets fora del discurs científic tradicional».
I va definir la transferència de coneixement com aquella aproximació comunicativa que permet que el coneixement científic, cultural o intel·lectual generat per l’activitat universitària arribi a la societat.
Josep Maria Garrell, rector de la URL, va voler incidir en la semàntica del terme. «Tot i que celebro que en diguem transferència de coneixement, jo n’acostumo a dir transferència de resultats de la recerca. I el primer que s’ha de fer és formar bé els estudiants, a tots els nivells».
Garrell també es va preguntar si una universitat ha de fer recerca i per què. «Evidentment, sí, i també ha de mantenir els programes formatius al dia i el claustre de professors actualitzat. Sense això no es pot fer una bona transferència de coneixement».
El rector de la URL també va incidir en el fet que la universitat ha d’aspirar a fer que «aquest nou coneixement que es genera a partir de la recerca tingui un impacte social, que formi part substancial de la cadena de l’R+D+I», i hem de parar especial atenció a no comparar les universitats amb els centres de recerca. «Les universitats hem de fer recerca però no només».
En la seva intervenció, Oriol Amat i Salas, rector de la UPF, va ressaltar quatre punts: el paper de la universitat en relació amb la transferència de coneixement, el diagnòstic, les causes de la situació i possibles solucions. I va remarcar el fet que la universitat està en el món del coneixement. «Una de les missions és transferir aquest coneixement a la societat i la transmissió d’aquest coneixement a les aules».
Amat i Salas va analitzar breument com està Catalunya quant a transferència de coneixement. «En generació de coneixement científic estem molt bé. Som un u per mil dels habitants del planeta, i produïm l’u per cent del coneixement científic», va reblar.
I també va incidir en el fet que la regulació del sistema d’incentius fa que el personal docent i investigador no dediqui prou temps als estudiants. «El professorat no dedica temps a transferència de coneixement. Les causes són el tipus de regulació que hi ha, no hi ha incentius, les universitats públiques rebem un 30 % menys de recursos que rebíem el 2008».
Per la seva banda, Javier Lafuente Sancho, rector de la UAB, va explicar què ha de fer la universitat avui dia. «En els darrers anys hem canviat la nostra forma de pensar sobre què ha de ser la universitat. Va néixer per formar, la principal missió és transformar la societat tot formant bons professionals. La universitat ha d’escoltar, veure els reptes i donar-los resposta. La nostra funció és ser un membre més de la societat i ajudar a fer que avanci». Lafuente Sancho també va afirmar que «la universitat, des de les trinxeres, ha de col·laborar a canviar la societat».
I va acabar el torn d’intervencions dels rectors de les universitats catalanes apuntant que «la formació al llarg de la vida és bàsica, ja que els coneixements canvien cada dia. Les nostres capacitats no eren les mateixes fa tres anys que ara, hem de tenir una formació contínua».
Després de la taula rodona van tenir lloc diverses taules científiques de treball, al voltant de temes com la publicitat i les relacions públiques; feminismes, perspectiva de gènere i discurs social; periodisme d’especialitat o temàtic; cinema, imatge i narratives transmèdia; periodisme científic i tractament de la covid-19 i xarxes socials, i educació i nous formats de comunicació.
La cloenda del congrés va ser a càrrec de Joaquim Marqués Pascual, president del V Congrés de la SCC i Rosa Maria Molló, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. |
