El dijous 10 de març va tenir lloc a l’IEC i també de manera virtual la conferència «Desafiaments del sistema de ciència i tecnologia de la UE», a càrrec de Xabier Goenaga Beldarrain, doctor en enginyeria química per la Universitat de Gal·les.

Jaume Miranda, secretari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va presentar el ponent, de qui va destacar el càrrec de responsable de la unitat de coneixement en l’àmbit finances, la innovació i el creixement del Centre Comú de Recerca o Joint Research Centre. Goenaga va començar la seva conferència explicant que se centraria en dues parts en què analitzaria uns quants dels reptes del sistema europeu de ciència i innovació i també unes quantes de les respostes que s’han donat a aquests reptes recentment. Els quatre reptes de què va parlar van ser: l’impacte de les publicacions, la divisió en els resultats de la innovació, el pes dels sectors industrials d’alt contingut tecnològic i el repte del capital risc per a finançar el creixement de les fases de desenvolupament de les empreses de base tecnològica a Europa. Goenaga va destacar el fet que la posició de les publicacions europees en els últims deu anys «no ha evolucionat en relació amb les de la resta del món, mentre que les publicacions xineses en àrees com les matemàtiques o la química han augmentat molt progressivament». I hi va afegir: «I és molt probable que els pròxims anys continuï fent-ho. Si extrapolem el que ha passat fins ara, la Xina es convertirà en una gran potència investigadora en molts camps del coneixement.» Goenaga, a més, va voler remarcar el fet que la divisió a Europa del capital humà és un aspecte clau en els resultats de la innovació i de les seves economies. «En general no s’utilitza el capital humà com un dels indicadors més importants del desenvolupament de la innovació d’una regió, però mostro aquesta transparència perquè el capital humà és el que determina el desenvolupament d’una economia a llarg termini.» Goenaga va explicar que el flux net de personal qualificat de les regions perifèriques d’Europa cap a les regions centrals és molt important. «Per a Espanya, Grècia, Bulgària, Romania, nord de Finlàndia o les repúbliques bàltiques això s’està convertint en un gran problema. S’estan descapitalitzant quant a coneixement de les elits. Aquest tema és un dels objectius fonamentals d’una economia que vol construir-se sobre el coneixement i atraure capital humà de qualitat en les àrees en què vol construir el seu futur.» I va acabar la seva intervenció amb una pregunta: en quina mesura la multiplicitat d’iniciatives europees i nacionals i regionals en alguns camps del desenvolupament tecnològic a Europa no estan creant una fragmentació ineficient? Finalment hi va haver un torn de preguntes dels assistents. La conferència va ser organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC dins el cicle Dijous de ciència i tecnologia 2022.

Tweet

---

El divendres 4 de març, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dedicar un simposi a Dolors Miquel, una de les veus més inconformistes de la poesia catalana actual i autora d’una obra que ha explorat els límits del llenguatge i del subjecte poètic en les profunditats del localisme i l’hermetisme, de la quotidianitat i la tradició culta, de l’individu i la societat. El simposi va portar per títol «Dolors Miquel: tradició i inconformisme, una poètica de la transformació».

Aquest va ser el primer congrés del cicle «Clàssics contemporanis», impulsat per la SCLL, que vol centrar l’atenció en figures representatives de la poesia, la novel·la, el teatre, l’assaig i la traducció. El nou cicle, doncs, té l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels escriptors i escriptores actuals; oferir-ne una lectura crítica, i proporcionar bibliografia solvent sobre personalitats molt rellevants de la literatura catalana del segle XXI. La ponència inaugural va ser a càrrec de Montserrat Palau (Universitat Rovira i Virgili), i va portar per nom «Travessar-se els límits. Desarrelament i transformació. La trajectòria poètica de Dolors Miquel». La novel·lista va resseguir la primera etapa de la poeta (1998-2011), que culmina amb la publicació del llibre La flor invisible. La ponent va citar la cançó Saoko, de Rosalía, per tal de resumir aquesta etapa, atès que la lletra de l’artista catalana fa una clara referència a la transformació constant.  El Llibre dels homes (1998) marca el final d’uns anys d’aprenentatge i el començament de la veu pròpia de Miquel: «És l’inici d’una etapa en què troba una veu polifònica i diversificada, i que té una continuïtat i unes característiques que es mantindran: heterodòxia; individualisme; experimentació; passió intel·lectual, carnal i sexual; el poema com a cuirassa, i la ironia i l’humor.» A continuació, Margalida Pons, Caterina Riba Sanmartí, Josep Anton Fernàndez, Marc Comadran i Maria Sevilla van pronunciar els següents blocs de comunicacions. En darrer terme, Jordi Cornudella va entrevistar la mateixa Dolors Miquel. L’editor li va transmetre les seves sensacions quan la llegia: «Quan fas un poema, sembla que posis un maó que forma part d’un edifici, que acabarà sent un llibre.» La poeta va respondre posant d’exemple el procés d’inspiració de Musot: «Quan el vaig escriure, volia fer un llibre que no pogués ser traduït a cap idioma i que es llegís com si mengessis pa amb tomàquet i pernil.»  Per acabar, Miquel va manifestar que la seva part de poeta ja forma part del passat: «Ara ja no soc poeta; estic fent texts d’altres estils.» Davant la sorpresa de molts, Cornudella li va preguntar si ens ho havíem de creure, i Miquel va insistir en el fet que era veritat. «A l’abril sortirà un text que no és poesia. De fet, no el sabria categoritzar», va revelar.

Tweet

---

La Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va oferir el dimecres 16 de març la conferència «El problema de la transformació en l’economia política de Marx». La ponència va ser a càrrec de Josep Maria Vegara, catedràtic emèrit de teoria econòmica de la UAB i diplomat pel Centre d’Estudis de Programes Econòmics de París, que es va centrar en el debat sobre la determinació dels preus i la seva implicació en l’anàlisi marxista de la selecció de tecnologies.

Per començar, el doctor enginyer industrial va repassar el context en què va viure Karl Marx. L’economista, nascut el 1818, es va criar en una família jueva de classe mitjana, però convertida al cristianisme. A la universitat va iniciar els estudis de dret, encara que els va acabar abandonant per cursar filosofia clàssica. El 1848 va publicar El manifest comunista, que tingué un gran impacte en la societat. El ponent va posar l’èmfasi en una frase d’aquest llibre, clau per entendre la resta de la seva obra: «El motor de la història de la societat ha estat la lluita de classes.» La lectura de Marx va atrapar el ponent de ben jove, quan estava en la clandestinitat política de l’antifranquisme. Li van cridar l’atenció els dos factors que el filòsof subratllava respecte al procés de treball: «L’obrer treballa sota el control capitalista, i el producte és propietat del capitalista.» En aquesta teoria, hi fa un paper important la taxa de plusvàlua, que es defineix com el treball excedent, és a dir, el que resulta dividint la jornada de treball pel treball necessari: «Indica l’acumulació primitiva, que suposa una acumulació de capital i la separació dels treballadors dels seus mitjans de producció». L’inici d’aquest procés va tenir lloc, sobretot, a Anglaterra. A Espanya, per la seva banda, va començar amb els tancaments de les propietats comunals, duts a terme per sectors que gestionaven els interessos de la burgesia emergent. Hi trobem la desamortització de 1837, en què l’objectiu era sanejar les finances públiques, i la de 1885, que va afectar els béns comunals. «Les desamortitzacions van contribuir a proletaritzar sectors importants de l’artesanat o dels camperols», va afermar Vegara. Tanmateix, Marx va cometre errors. Tal com va assegurar el ponent, va calcular la taxa de guany dividint la plusvàlua total pel valor del capital, amb una barreja de preus de producció i valors de treball: «El procediment és incorrecte perquè els valors del capital haurien d’estar també transformats.» Segons Vegara, quan Marx va constatar que s’havia equivocat, va insistir de manera hàbil a dir que, tanmateix, era una bona aproximació. De fet, aquest càlcul va ser el primer pas d’un algoritme que, anys després, permetria calcular la taxa de guany i els preus de producció. El conferenciant va destacar que l’economista tenia una enorme curiositat i exigència intel·lectual, i que per aprofundir en el camp de l’economia política va estudiar, també, mecànica i matemàtiques. Per acabar, va posar sobre la taula l’element més important que considera de l’obra marxista: «El més rellevant és la distinció entre treball i força de treball. Sense aquesta diferenciació, no s’entén res.»

Tweet

---