Per començar, el doctor enginyer industrial va repassar el context en què va viure Karl Marx. L’economista, nascut el 1818, es va criar en una família jueva de classe mitjana, però convertida al cristianisme. A la universitat va iniciar els estudis de dret, encara que els va acabar abandonant per cursar filosofia clàssica. El 1848 va publicar El manifest comunista, que tingué un gran impacte en la societat. El ponent va posar l’èmfasi en una frase d’aquest llibre, clau per entendre la resta de la seva obra: «El motor de la història de la societat ha estat la lluita de classes.»
La lectura de Marx va atrapar el ponent de ben jove, quan estava en la clandestinitat política de l’antifranquisme. Li van cridar l’atenció els dos factors que el filòsof subratllava respecte al procés de treball: «L’obrer treballa sota el control capitalista, i el producte és propietat del capitalista.» En aquesta teoria, hi fa un paper important la taxa de plusvàlua, que es defineix com el treball excedent, és a dir, el que resulta dividint la jornada de treball pel treball necessari: «Indica l’acumulació primitiva, que suposa una acumulació de capital i la separació dels treballadors dels seus mitjans de producció». L’inici d’aquest procés va tenir lloc, sobretot, a Anglaterra.
A Espanya, per la seva banda, va començar amb els tancaments de les propietats comunals, duts a terme per sectors que gestionaven els interessos de la burgesia emergent. Hi trobem la desamortització de 1837, en què l’objectiu era sanejar les finances públiques, i la de 1885, que va afectar els béns comunals. «Les desamortitzacions van contribuir a proletaritzar sectors importants de l’artesanat o dels camperols», va afermar Vegara.
Tanmateix, Marx va cometre errors. Tal com va assegurar el ponent, va calcular la taxa de guany dividint la plusvàlua total pel valor del capital, amb una barreja de preus de producció i valors de treball: «El procediment és incorrecte perquè els valors del capital haurien d’estar també transformats.» Segons Vegara, quan Marx va constatar que s’havia equivocat, va insistir de manera hàbil a dir que, tanmateix, era una bona aproximació. De fet, aquest càlcul va ser el primer pas d’un algoritme que, anys després, permetria calcular la taxa de guany i els preus de producció.
El conferenciant va destacar que l’economista tenia una enorme curiositat i exigència intel·lectual, i que per aprofundir en el camp de l’economia política va estudiar, també, mecànica i matemàtiques. Per acabar, va posar sobre la taula l’element més important que considera de l’obra marxista: «El més rellevant és la distinció entre treball i força de treball. Sense aquesta diferenciació, no s’entén res.» |
