Vila va manifestar que el PNL sorgeix de les tendències preocupants de la llengua i la seva situació «complexa i delicada, però tanmateix reversible». És per això que els objectius sociolingüístics que es planteja són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua, facilitar al màxim el seu ús en els àmbits d’importància en què el català té menys presència, i potenciar l’adopció de la llengua entre les persones que no la tenen de partida.
El PNL s’adreça als membres del Parlament i a totes les institucions, entitats socials i població en general, i s’entén que voldran formar-ne part els sectors que assumeixen tres condicions: la unitat de la llengua catalana, la situació complexa i delicada que pateix ara el domini lingüístic del català, i la necessitat d’actuar per revertir la situació.
Respecte a les fases d’actuació, n’hi ha quatre (preparació, debat públic, elaboració i presentació), l’última de les quals acabarà el desembre de 2022. Ara per ara, ens trobem en la fase del procés participatiu, adreçat a la societat civil: «Volem recollir propostes per a la millora de la situació de la llengua, la revisió dels discursos i les polítiques lingüístiques.» L’objectiu d’aquest procés participatiu és millorar la qualitat democràtica de la política lingüística. A partir de l’abril, s’obrirà la possibilitat de presentar propostes fins al juny: «El conjunt de la població ha de poder dir-hi la seva opinió i ens ha d’ajudar.»
Vila també va desgranar la proposta del PNL per a l’IEC: la participació en el procés de deliberació autoorganitzat i la invitació a la SF de coorganitzar l’àrea de la qualitat de la llengua.
Aquesta presentació ha simbolitzat el tret de sortida del conjunt de setze sessions de presentació del Pacte Nacional per la Llengua arreu de Catalunya: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic i Vilafranca del Penedès.
En aquestes sessions s’explicarà el diagnòstic sobre el català que conté l’informe acadèmic, coordinat pels membres de l’IEC Miquel Àngel Pradilla i Isidor Marí, i exposarà les principals línies i objectius tant del Pacte Nacional per la Llengua com els detalls del procés participatiu. Política Lingüística també organitzarà sessions monogràfiques i taules rodones sobre els dotze eixos que vertebren el procés participatiu, nou de les quals seran focalitzades en àmbits socials: administracions públiques; món educatiu i de recerca; cohesió social i acolliment; món de la cultura; món audiovisual i mitjans de comunicació; món digital i tecnologies de la llengua; món socioeconòmic i laboral; salut i atenció a les persones; lleure, esport i món associatiu; dues tindran un caràcter més territorial, relacions entre els territoris de llengua catalana i àmbit estatal, europeu i internacional, i, finalment, hi haurà una sessió dedicada a la qualitat de la llengua, que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
Podeu veure les fotos de l’acte al Flickr de l’IEC. |
