El divendres 4 de març, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dedicar un simposi a Dolors Miquel, una de les veus més inconformistes de la poesia catalana actual i autora d’una obra que ha explorat els límits del llenguatge i del subjecte poètic en les profunditats del localisme i l’hermetisme, de la quotidianitat i la tradició culta, de l’individu i la societat. El simposi va portar per títol «Dolors Miquel: tradició i inconformisme, una poètica de la transformació».

Aquest va ser el primer congrés del cicle «Clàssics contemporanis», impulsat per la SCLL, que vol centrar l’atenció en figures representatives de la poesia, la novel·la, el teatre, l’assaig i la traducció. El nou cicle, doncs, té l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels escriptors i escriptores actuals; oferir-ne una lectura crítica, i proporcionar bibliografia solvent sobre personalitats molt rellevants de la literatura catalana del segle XXI. La ponència inaugural va ser a càrrec de Montserrat Palau (Universitat Rovira i Virgili), i va portar per nom «Travessar-se els límits. Desarrelament i transformació. La trajectòria poètica de Dolors Miquel». La novel·lista va resseguir la primera etapa de la poeta (1998-2011), que culmina amb la publicació del llibre La flor invisible. La ponent va citar la cançó Saoko, de Rosalía, per tal de resumir aquesta etapa, atès que la lletra de l’artista catalana fa una clara referència a la transformació constant.  El Llibre dels homes (1998) marca el final d’uns anys d’aprenentatge i el començament de la veu pròpia de Miquel: «És l’inici d’una etapa en què troba una veu polifònica i diversificada, i que té una continuïtat i unes característiques que es mantindran: heterodòxia; individualisme; experimentació; passió intel·lectual, carnal i sexual; el poema com a cuirassa, i la ironia i l’humor.» A continuació, Margalida Pons, Caterina Riba Sanmartí, Josep Anton Fernàndez, Marc Comadran i Maria Sevilla van pronunciar els següents blocs de comunicacions. En darrer terme, Jordi Cornudella va entrevistar la mateixa Dolors Miquel. L’editor li va transmetre les seves sensacions quan la llegia: «Quan fas un poema, sembla que posis un maó que forma part d’un edifici, que acabarà sent un llibre.» La poeta va respondre posant d’exemple el procés d’inspiració de Musot: «Quan el vaig escriure, volia fer un llibre que no pogués ser traduït a cap idioma i que es llegís com si mengessis pa amb tomàquet i pernil.»  Per acabar, Miquel va manifestar que la seva part de poeta ja forma part del passat: «Ara ja no soc poeta; estic fent texts d’altres estils.» Davant la sorpresa de molts, Cornudella li va preguntar si ens ho havíem de creure, i Miquel va insistir en el fet que era veritat. «A l’abril sortirà un text que no és poesia. De fet, no el sabria categoritzar», va revelar.

Tweet

---