L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir el 16 de desembre una jornada sobre mecenatge cultural i científic, a propòsit de la relació de Rafael Patxot amb Robert Gerhard Ottenwalder, considerat el màxim exponent de la música catalana del segle XX. Patxot va ser un gran mecenes a Catalunya, i entre les persones que va ajudar econòmicament hi ha el compositor. L’acte va comptar amb Teresa Cabré, presidenta de l’Institut; Edmon Colomer, director d’orquestra i comissari de l’Any Robert Gerhard 2020-2021; Carles Duarte, poeta i lingüista, i Manuel Castellet, membre de l’IEC.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va recordar la important tasca de mecenatge que Patxot va fer entre el 1920 i el 1936 a Catalunya i, després, des de l’exili a Suïssa. Especialment rellevant va ser l’acord de l’any 1923 que va permetre que Patxot es fes càrrec de les publicacions de l’IEC, després que Primo de Rivera suspengués les subvencions que rebia de la Mancomunitat. Cabré va lamentar: «Avui és molt difícil trobar figures com les de Patxot, mecenes individuals amb un compromís per la cultura catalana com el que va mantenir ell». Aquesta és la realitat que ha d’afrontar avui l’IEC, va afegir: «Hem de buscar benefactors, i n’hi ha. Però, quines són les vies per trobar-los? Avui el finançament cultural es vehicula molt a través del micromecenatge i no tenim una llei de mecenatge que promogui la inversió». Manuel Castellet, per la seva banda, va referir-se al manuscrit original de la Segona simfonia de Gerhard, que avui es conserva a l’Arxiu de l’IEC. El compositor va dedicar aquesta obra, que li havia encarregat la BBC l’any 1959, a Rafael Patxot, per fer patent que l’ajuda que li havia proporcionat havia estat cabdal per a ell. Castellet va parlar també d’altres accions de mecenatge de Patxot, com el Cançoner Popular de Catalunya o la Fundació d’Estudi de la Masia Catalana. El lingüista també va subratllar l’ajuda que va proporcionar a dones que volien estudiar a Catalunya o ampliar la seva formació a l’estranger. Carles Duarte va remarcar que Patxot va ser crucial en el finançament de l’IEC en moments molt complicats, i va advertir: «Som un país que s’ha acostumat a plantejar-se una vida cultural pròpia al marge de les institucions, per això han emergit figures com les de Patxot. Això no ha estat prou ben reflectit legalment. Al Congrés espanyol sempre s’ho han mirat amb desconfiança, ho interpreten com una manera d’eludir impostos». En realitat, va reblar, darrere el finançament cultural el que hi ha és, sovint, «una gran responsabilitat i un compromís amb la cultura». L’acte, que es va celebrar a la sala Pi i Sunyer de l’IEC, s’emmarca dins l’Any Robert Gerhard.

Tweet

---

El passat 15 de desembre, en el ple ordinari de l’IEC, va tenir lloc l’acte de commemoració del 150è aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d’agost de 1917), advocat i periodista, qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), va fer la presentació de l’acte i va exposar el fet que la Comissió de Commemoracions de la Generalitat va decidir no celebrar aquesta efemèride, però l’IEC va considerar que calia commemorar-la, ja que Prat de la Riba va crear l’IEC. El president de la SHA va explicar que «quan Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, crea l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, en el decret fundacional diu que el crea per a l’alta investigació de tots els aspectes de la cultura catalana. La missió de l’IEC era (i és) convertir la recerca individual en una empresa col·lectiva. Prat de la Riba creia que s’havia de desplegar allò que havien iniciat els homes de la Renaixença i crear més espais, com la Secció Filològica i la de Ciències». Pinyol va remarcar que «s’han assolit els objectius que Prat de la Riba va fixar». I va concloure la seva intervenció amb les paraules amb què Prat de la Riba acaba el seu gran llibre La nacionalitat catalana: «No oblidin els pobles humils i del fet de no haver volat encara no en facin raó d’isolament, d’encongiment. Ompliu el cor d’ideal. Encenguin dins de l’ànima el foc, la confiança en llur venturós porvindre i deixin créixer a poc a poc les ales que un dia o altre els arribarà l’hora d’enlairar-se.» Després va intervenir Jordi Casassas amb la ponència «La nacionalitat catalana», Josep Cruanyes va parlar sobre «Enric Prat de la Riba, advocat» i Albert Balcells va intervenir amb «Les vicissituds de l’Obra completa d’Enric Prat de la Riba».

Tweet

---