El passat 15 de desembre, en el ple ordinari de l’IEC, va tenir lloc l’acte de commemoració del 150è aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d’agost de 1917), advocat i periodista, qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX. |
Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA), va fer la presentació de l’acte i va exposar el fet que la Comissió de Commemoracions de la Generalitat va decidir no celebrar aquesta efemèride, però l’IEC va considerar que calia commemorar-la, ja que Prat de la Riba va crear l’IEC.
El president de la SHA va explicar que «quan Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, crea l’Institut d’Estudis Catalans el 1907, en el decret fundacional diu que el crea per a l’alta investigació de tots els aspectes de la cultura catalana. La missió de l’IEC era (i és) convertir la recerca individual en una empresa col·lectiva. Prat de la Riba creia que s’havia de desplegar allò que havien iniciat els homes de la Renaixença i crear més espais, com la Secció Filològica i la de Ciències».
Pinyol va remarcar que «s’han assolit els objectius que Prat de la Riba va fixar». I va concloure la seva intervenció amb les paraules amb què Prat de la Riba acaba el seu gran llibre La nacionalitat catalana: «No oblidin els pobles humils i del fet de no haver volat encara no en facin raó d’isolament, d’encongiment. Ompliu el cor d’ideal. Encenguin dins de l’ànima el foc, la confiança en llur venturós porvindre i deixin créixer a poc a poc les ales que un dia o altre els arribarà l’hora d’enlairar-se.»
Després va intervenir Jordi Casassas amb la ponència «La nacionalitat catalana», Josep Cruanyes va parlar sobre «Enric Prat de la Riba, advocat» i Albert Balcells va intervenir amb «Les vicissituds de l’Obra completa d’Enric Prat de la Riba». |
 
|
