L’Institut d’Estudis Catalans, d’acord amb la seva voluntat de contribuir a la comprensió dels fenòmens contemporanis, publica un informe exhaustiu sobre Allò que hem après de la COVID-19. El treball és el resultat d’unes jornades de debat organitzades per les cinc seccions de l’IEC i celebrades en línia durant el mes de maig d’aquest any.
L’informe ha estat elaborat per una quarantena d’experts, majoritàriament membres de l’IEC, referents en les respectives especialitats. L’anàlisi detallada del virus, la pandèmia en l’entorn ecològic, les bones i males pràctiques científiques, els efectes de la pandèmia en els joves, el debat sobre els drets i les llibertats, el paper que han tingut les xarxes socials, la resposta de l’estructura sanitària, la perspectiva històrica de les epidèmies, els efectes econòmics i sociopolítics de la COVID-19 són algunes de les moltes temàtiques tractades en l’informe.
L’informe aporta mirades diverses i complementàries i també incorpora una mirada crítica sobre com s’han fet algunes coses. Aquest és el cinquè informe que publica l’IEC. Els quatre anteriors van analitzar la cohesió social a la Catalunya del segle XXI; els efectes del canvi climàtic sobre la salut humana; les conseqüències del temporal Gloria, i l’impacte de l’edició genòmica. En l’informe Allò que hem après de la COVID-19 han participat totes les seccions de l’IEC sota la coordinació de la Secció de Ciències Biològiques, que presideix Pere Puigdomènech. L’objectiu de l’informe és fer una recopilació dels aprenentatges i un mapa dels coneixements adquirits per a encarar més bé noves pandèmies.
A continuació destaquem algunes idees que apareixen en els textos i en les quals els autors sintetitzen el principal aprenentatge de la pandèmia.
Frases extretes d’Allò que hem après de la COVID-19
«La col·laboració interdisciplinària i la comunicació oberta de resultats van permetre fer una primera caracterització d’un nou virus en poques setmanes. Hem tingut sort; el SARS-CoV-2 és un virus fàcil d’estudiar.» (Joan Jofre)
«Per primera vegada, una cosa tan microscòpica com una nanopartícula ha estat fonamental per a produir les noves vacunes de forma tan ràpida i eficient.» (Josep Samitier)
«Amb la tecnologia existent, en societats com la nostra, les apps per al rastreig de contactes no són prou efectives en pandèmies com la de la COVID-19.» (Antoni Olivé)
«Que ve el llop! O per què hem reaccionat tard i tan malament a l’arribada de la pandèmia de la COVID-19.» (Martí Domínguez)
«Els interessos del mercat marquen l’agenda de la recerca mèdica, de la pràctica de la medicina i dels sistemes sanitaris.» (Joan Ramon Laporte)
«Durant els primers mesos de pandèmia es van posar a prova les relacions entre científics, periodistes i polítics. La confusió de rols ha estat una de les principals anomalies. L’aprenentatge ha sigut excepcional.» (Jordi Camí)
«Malgrat els avenços científics, som vulnerables.» (Joan Viñas)
«Ens pensàvem ésser els reis de la creació i que ho teníem tot controlat perquè els casos de mort per infecció eren anecdòtics; ara ens hem trobat que hi ha uns riscos en el medi ambient que ara per ara no podem controlar.» (Joan Grimalt)
«Sort en tenim de les vacunes, però el fet que les onades del virus tornin un cop i un altre mostren que, al capdavall, no ho podem controlar. Anem posant pedaços (les vacunes), que són eficients, però no controlem el que està passant.» (Joan Grimalt)
«La demografia humana i les dels animals domèstics, així com la nostra penetració creixent en territoris que eren salvatges i el transport globalitzat, ens exposen a zoonosis, sobretot víriques, que poden desfermar noves pandèmies potencialment molt perilloses per a la salut i l’economia, situació que requereix canvis profunds perquè les societats s’autolimitin el funcionament i inversions importants en estructures de recerca i vigilància sanitària, veterinària i ecològica.» (Jaume Terradas)
«Mirar la història per a comprendre el present és la millor eina per a projectar el futur.» (Josep L. Barona)
«La salut global és la salut del planeta.» (Josep L. Barona)
«Tenir futur és fer compatible el desenvolupament tecnocientífic amb la preservació del medi ambient.» (Josep L. Barona)
«Són necessaris més recursos per al sistema sanitari.» (Teresa Estrach)
«Ens cal estar més ben preparats per a la propera pandèmia.» (Antoni Plasència)
«Entre la borsa i la vida, aquest cop ha guanyat la vida (l’economia s’ha supeditat a un bé superior).» (Guillem López Casasnovas)
«Fer retornar els professionals a les seves casernes no serà ja fàcil per a governar el sistema sanitari del futur.» (Guillem López Casasnovas)
«El jovent no va ser el grup d’edat més directament afectat pel coronavirus, però sí que podria tenir greus afectacions per les seves conseqüències econòmiques, socials i psicològiques.» (Carles Feixa Pàmpols)
«Cal evitar gestionar aquest tipus de crisis de manera competitiva, autoritària, centralitzada i paternalista.» (Josep Maria Vilajosana)
«Per a obtenir la col·laboració de la població val més incentivar-la que no pas forçar la llei.» (Josep Domingo Ferrer)
«La COVID-19 ens ha posat davant del mirall: si hi parem atenció, podrem saber molt millor qui som.» (Salvador Cardús)
«La pandèmia ha estat un desencadenant de canvi.» (Carles Riba Romeva)
«Hem de fer de la necessitat virtut, perquè no ens en sortirem sols: cal confiança, generositat, cooperació, solidaritat, esperança, i a escala mundial.» (Begoña Román)
«La pandèmia de la COVID-19 ha mostrat que les situacions de crisi global activen estratègies discursives vinculades a fenòmens com la metàfora, els símils o l’eufemisme, com a mitjans per a informar la població i incidir en el seu comportament des de perspectives diverses i canviants.» (Maria J. Cuenca)
«La crisi de la COVID-19 no només ha incorporat neologismes i termes mèdics a les nostres converses: ha permès aprovar mesures i lleis excepcionals. Un cop acabada l’emergència sanitària, caldrà vigilar-ne llur llegat i permanència, sobretot amb relació als drets humans i les llibertats fonamentals.» (Albert Morales)
«La pandèmia ha posat de manifest que els problemes psicològics no es poden desvincular dels determinants socials de la salut i que ens poden afectar a totes.» (Gemma Balaguer)
«Cal que posem la salut mental al centre de les cures, de forma urgent.» (Gemma Balaguer)
Relació de tots els autors que han participat en l’informe: Joan Jofre, Júlia Vergara-Alert, Jaume Terradas, Antoni Plasència, Bonaventura Clotet, Xavier Bonfill, Joan Ramon Laporte, Jordi Camí, Joan Viñas i Salas, Begoña Román, Josep Maria Salrach, Maria Teresa Estrach, Miquel Vilardell, Guillem López Casasnovas, Lluís Ferrer, Josep Lluís Barona, Josepa Cucó, Albert Carrerras, Salvador Cardús, Gemma Balaguer, Josep Gifreu, Enoch Albertí, Josep Maria Vilajosana, Dolors Comas d’Argemir, Carles Feixa Pàmpols, Antoni Olivé, Clara Prats, Maria J. Cuenca, Vicent Partal, Albert Morales, Martí Domínguez, Juli Peretó, Joan Grimalt, Carles Riba, Ferran Sagarra, Josep Samitier i Josep Domingo Ferrer.
L’informe complet, elaborat per les cinc seccions de l’IEC (Ciències Biològiques, Ciències i Tecnologia, Històrico-Arqueològica, Filosofia i Ciències Socials i Filològica), es pot descarregar gratuïtament aquí.
Vídeo de presentació de l'informe. |
