Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, va recordar que Tarradell va ser «un membre molt actiu de l’IEC» (a partir del 1971), i que abans ja formava part de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut. També va rememorar l’etapa barcelonina de l’arqueòleg, que va ser molt productiva. En aquest sentit, Núria Ragel, que es va formar sota el mestratge de Tarradell, va apuntar que «es passava la vida fent conferències pels llocs més insospitats del territori, tenia una gran disposició a dir sempre que sí i un do per parlar davant de tota mena de públic». L’arqueòloga, que es va emocionar recordant Tarradell, va afirmar: «A Barcelona va desenvolupar una tasca impressionant, que molts, en millors circumstàncies personals que ell, no van fer. Va tenir una trajectòria professional de relleu i es va guanyar l’estima de tothom».
El programa va incloure intervencions, entre altres, d’Agustí Alcoberro, vicerector d’activitats culturals de la UB; Carmen Aranegui, catedràtica d’arqueologia a la Universitat de València, i Eliseu Climent, editor i activista cultural.
Durant la jornada, que es va fer a la Facultat de Geografia i Història de la UB i a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, es va presentar el llibre Homenatge a Miquel Tarradell (1920-1975) en ocasió del centenari del seu naixement i es va inaugurar una exposició sobre l’arqueòleg que es podrà visitar a la Facultat de Geografia i Història de la UB. La mostra serà itinerant i és previst que també es pugui veure a l’IEC.
Miquel Tarradell i Mateu. Semblança biogràfica |
